dissabte, 8 de novembre de 2008

Rosebud

-La perruquera rosa es deixa voler per qui s'acosta, quants més homes l'afalaguen al mateix temps millor. Ella somriu tot el temps. Jo sé però que anirà sola a casa, no mereix la pena intentar-ho. Maricons de tota mena s'exhibeixen a ells mateixos com la seua millor creació. Aquella bruna de cames llargues es passeja buscant. Les més putes, amb les seues minifaldilles, es col·loquen estratègicament a la barana del pis de dalt; des de la pista es veu o s'intueix la fosca de l'entrecuix. Les copes a 10 euros. Hi ha qui aparenta, hi ha qui ho són; som a l'avinguda del Tibidabo, la zona alta, pudor de calés. Les cambreres sempre són una altra rasa, millor no acostar-se molt. I les gogó encara més enllà (recorde aquella xica que follava sense llevar-se els tacons). Ara que arriba el fred s'estilen botes altes sintètiques, brillants, sempre negres. Es veuen molts torsos masculins perfectament musculats, les rodoneses dels quals s'acosten, s'assemblen als voluptuosos volums femenins. Santi ja s'ha deixat aquesta nit més de cent euros, em demana vint més. Ha convidat a una xica a sopar; deprés l'ha portat a sa casa, han follat i en acabar li ha dit que es marxara: Es que m'he d'anar de festa, ha afegit amb tot el morro del món. Hem arribat a les tres i quan els diners s'han exhaurit hem començat a furtar cubates. Quasi ens fan fora.


2 comentaris:

Sus ha dit...

Tot era tan fred com la sensació que transmet wl WC de la foto, no?

#M# ha dit...

El vàter és precisament el del Rosebud. Vaig fer la foto una de les moltes vegades que vaig anar a pixar.

Crec que és una icona que defineix perfectament aquesta fredor de la que parles.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...