dissabte, 18 d’octubre de 2008

Film d'encàrrec

VICKY CRISTINA BARCELONA

ANY: 2008

DURACIÓ: 96 min.

PAÍS: EAU, Espanya

DIRECTOR

Woody Allen

GUIÓ

Woody Allen

FOTOGRAFIA

Javier Aguirresarobe

WEB OFICIAL

http://www.vickycristina-movie.com/

REPARTIMENT: Javier Bardem, Penélope Cruz, Scarlett Johansson, Patricia Clarkson, Kevin Dunn, Rebecca Hall, Chris Messina
-Woody Allen, eixe genial cineasta i tal i qual, que ens té acostumats a grans films, però també a treballs menors, acaba d'estrenar un de molt fluixet. Per tant, ens reservarem els afalagaments per a quan ens presente una altra Mach point (per dir alguna de les poques coses bones que li han sortit darrerament) i posarem al seu lloc una pel·li que tal volta, per les circumstancies que l'han envoltat, havia despertat massa expectacions.

Vicky (Rebecca Hall) i Cristina (Scarlett Johansson) es traslladen per motius diversos a passar un estiu a Barcelona. Un cop arribades comencen a cardar a tort i a dret amb Juan Antonio (Javier Bardem), un pintor abstracte que viu a una mansió i condueix un descapotable. Més tard s'incorpora María Elena (Penélope Cruz), ex-parella de Juan Antonio i que amb la seua bogeria afegeix un punt surrealista a la trama.

Allen torna a demostrar que és un gran conductor dels sentiments humans i que se'n sap sortir a l'hora de parlar dels afers del cor. Les creïbles motivacions dels personatges són un cop més els punts a favor de la cinta. No era d'esperar, per altra banda, que un estatunidenc que es congratula d'ésser el lobby del savoir affaire europeu als EUA construís un artefacte tan carregat de tòpics. Barcelona en mans d'Allen és un pastiche turístic amb moltes poques pinzellades de realitat i versemblança. L'escriptura presenta més ombres que llums i la primera part del metratge sembla més un tractament que no pas un guió acabat. L'injustificat i barroer abús de la veu en off no té cap sentit més enllà de reflectir el cansament d'un cineasta que tal volta hauria de pensar més en la qualitat i no en la quantitat dels seus treballs. De cara a la interpretació, és trist destacar que una actriu tan poc brillant com Penélope Cruz siga la responsable, dins la segona part, de salvar un film rodat amb la mà esquerra. La resta dels integrants del repartiment estavella les seues bones intencions amb una direcció molt poc rigorosa. La música, repetitiva i eixordant. El ritme, desconcertant i desigual.

Fluix acostament d'Allen al nostre territori. Un encàrrec que sembla haver-se completat ràpidament i amb desgana.


6 comentaris:

Maf_reino ha dit...

Barcelona, te estás equivocando...

#M# ha dit...

Tu quiebro se refiere a Allen o a mi crítica?

Tu comment es muy críptico Mike...

Ana ha dit...

Muy deacuerdo contigo. Últimamente Woody Allen me dejaba a medias, pero con Vicky, Cristina, Barcelona,... me dejó con cara de tonta. Pero prefiero ir a ver una mala peli de Allen que casi cualquier cosa...
Hacía mucho que no entraba por aquí, pero me intrigaste con tus premios...
Por cierto: respecto al comentario de Migue... el que se equivocó fue Allen cuando decidió meter esa vocecilla por enésima vez en la peli... "Barcelonaaaaaaaaa"
Posdata: Manu, si tienes la mansión de Bardem voy a verte mañana

#M# ha dit...

Tan a medias, Allen interruptus. Y no prefieras a Woody antes que cualquier otra cosa que últimamente su películas se cuentan por bodrios.

Subvenciona el cine español, que considero que está en muy buena forma (al menos mejor de lo que nunca ha estado, que no es mucho decir). Y por destacar algo, te recomiendo 'Camino', que fui a verla el domingo y tienen chicha. A ver si me animo y escribo unas líneas al respecto.

Lo dicho, ve a verla y ya me cuentas, aunque advierto que es una miaja dura...

#M# ha dit...

PD: No tengo ninguna mansión en Barcelona. Si consiguiese un estudio de 20 m2 ya me daría con un canto en los dientes.

Estas son cosas del tío Allen que como está en contacto con la realidad social de su tiempo pues conoce centenares de pintores abstractos en esta ciudad que viven en la zona alta en torres con jardín.

Ay, la bohemia! Quien la pillara...

Ana ha dit...

Tengo ganas de ir a ver Camino... hace poco vi Una palabra tuya, que también me gustó.
A evr qué crítica haces de Camino, que primero quiero verla

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...