diumenge, 19 d’octubre de 2008

Papasseit

Deixa't besar i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
Joan Salvat-Papasseit - Mester d'amor

-Titelles penjades (o són nines enforcades?), sis birres a mig refredar i el gust del vodka amb suc de bresquilla en lloc de taronja. No donen ombra les palmeres, no són elles les que projecten damunt nosaltres aquesta negror magra i allargada; és el desig que circula corredor a través i que ens assaltarà d'un moment a l'altre amb una ferocitat que no podrem controlar. El desig, o la lascívia, esperant-nos als lavabos, a la pista de ball, a la barra al costat del cubata. El desig, claríssimament, que ens fa esclaus i ens domina, ens arrossega per polsosos racons, per atzucacs miserables, per caus de dependències.

La festa, el taxi o les escales del club, que més dóna! Allà érem, allà havíem parlat (ens vam conèixer ja fa uns mesos però). Entre les coses que es repartien anit hi havia mans lubricades, boques plenes de baba bullint, suor freda on acaba l'esquena. Tu et feres un lloc al bell mig de tot això, i recordant aquell París que els dos vam viure però que mai vam compartir, et vas acomiadar besant-me la boca. Jo en va vaig intentar retenir-te.

Papasseit vas dir. Anaves molt borratxa i als teus ulls hi havia necessitat poesia. Portaves malament la càrrega de nostàlgia que ens entra a tots a l'hora de marxar. Sabem que ens espera la solitud d'un llit fred. Ell és el més gran, el poeta del poble. I jo et vaig respondre no, l'únic que és poble és Estellés. I citant a Fuster vaig recordar que els poetes catalans són tots persones d'un altra mena.

Tenies raó, m'equivocava, tot i que no t'ho vaig dir. Vas marxar massa prompte. T'esperaven al taxi. No vas voler donar-me'n el teu telèfon. Ja ens tornarem a trobar segur vas dir, però no he pogut deixar de somniar-te hui.

Si m'hagueres donat la mà, t'hauria portat per la riba
ben a la vora del mar

El desig ens hauria donat la mida de totes les coses.


1 comentari:

Paola ha dit...

"El desig ens hauria donat la mida de totes les coses" és el condicional perfet del penediment. Sempre passa que ens penedim d'allò que no ocorre, i moltes vegades, també d'allò que els altres no volen que ocórrega...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...