dilluns, 6 d’octubre de 2008

Homo Digitalis

-Estava aquest cap de setmana a ma casa d'Alcoi. Vaig aprofitar el matí de dissabte per escriure unes línies i avançar feina al meu vell PC. Diumenge, mentre feia l'equipatge, vaig descobrir que no tenia cap dispositiu de memòria portàtil per transportar el treball fet. Havia oblidat el pendrive a la redacció i el meu ipod no accepta documents de text. Internet descartat, no hi ha connexió al pis ni cap veí té el WI-Fi alliberat. Tampoc puc fer una còpia en el vell disquet ja que el meu ordinador de Barcelona ja no té entrada per al l'antic format de 3'5 polzades ni per a cap altre semblant. Tampoc tenia ni CDs ni DVDs a mà, i com era diumenge, no hi havia cap tenda oberta per poder comprar-ne. Vaig intentar enviar l'arxiu al mòbil via bluetooth, però el meu Motorola no accepta emmagatzemar formats que no siguen música, vídeo o imatge. Desesperat, vaig optar per fer una foto a la pantalla amb la càmera del telèfon, però la insuficient resolució en megapíxels del dispositiu feia impossible distingir els caràcters d'un document de text fotografiat d'una TFT.

Ressacós i esgotat, vaig parar-me un moment a reflexionar. Eureka! Se'm va ocòrrer una idea genial. Amb paper i bolígraf vaig fer una còpia manual del document. Vaig tardar menys en copiar-ho tot que en pensar totes les solucions anteriors.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...