dimarts, 7 d’octubre de 2008

Epístola Tanguera (primera setmana)

And take it, take another little piece of my heart now baby
Break it, break another little bit of my heart now darling
Yeah, have a, have another little piece of my heart now baby
you know you got it and it makes you feel good
Oh yeah, yes it does
-Les tonalitats de l'horabaixa, el moment de la birra, els diumenges sense les nostres trucades i la esquina tanguera poc transitada. Solitaris cinemes de versió original, butaques buides als teatres de la ciutat i les places de Gràcia sense l'eco de la teua rialla explosiva i cridanera. A tot açò afegeix-li l'eterna espera dels teus correus durant el matí de feina, el desfici d'una vesprada sense plans i el cap de setmana encara per organitzar a dimarts.

Benvolguda i estimada Pandémica,
A punt d'acomplir-se una setmana de la teua partida i Barcelona en suspensió. Circula pels carrers una barreja de melancolia i desorientació. La nostàlgia cadascú l'afronta com pot. Ací la gent tracta de repetir els mateixos rituals (afrontant cara a cara la teua absència). Primer Taj sense Pande, buf! Dur... em va esemessejar Carmela dissabte de matinada. Segons em va explicar, a Santi li va caure una multa de 150 euros per pixar al carrer i després el van haver de dur a casa quan ja havia vomitat unes quantes vegades a la porta del Sidecar. Ja saps, allò de sempre. Jo vaig aprofitar per fer una tornada a escala menuda per veure la família i els amics. Tot continua igual en aquell Alcoi que tu vas conèixer. Si pel cas, tot una mica més vell, i els meus quintos que ja comencen a casar-se, clar, entre muntanyes poca cosa més es pot fer.

Parlem pel méssenger, em contes que tractes d'aclimatar-te a Baires, a la nova primavera que dius que encara no ha arribat. I el teu nebot que aviat naixerà. Mirant de trobar feina per després buscar apartament. Una nova vida a l'altra part del món, al teu racó. Justament ara farà un any que vaig començar aquesta meua nova vida on tu t'havies obert un petit-gran forat. Ara la teua marxa enceta una nova temporada amb uns conseqüents processos d'adaptació. Adaptar-nos a les absències: dura tasca.

I crec que de moment això és tot. Et mantindré informada, però ja saps, no faces res que jo no faria. Com a posdata et diré que et trobe a faltar.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...