dilluns, 27 d’octubre de 2008

Cap de Setmana Musical

Track 1 - Vive la Fête (Sala 2, Razzmatazz) 24/10, 22 h.
Poques formacions poden presumir de tenir un directe tan potent com els belgues Vive la Fête. Poderoses essències rock damunt d'una base electro penetrant, cabassos de glam i desvergonyiment en la veu d'Els Pynoo, contundència i perseverança a la guitarra de Danny Mommens; això és el què ens ofereix aquest grup cosit a força de carretera i manta. Per damunt de productes en sèrie, reedicions, retrobaments i altres fórmules de màrqueting diverses, els Vive la Fête saben imposar-se allà on ha de destacar un músic, damunt de l'escenari. Els cada cops més nombrosos seguidors els coneixem gràcies als seus divertidíssims shows, una explosió d'adrenalina ballable que va saber a poc donat la criticable fórmula Razz del concert expres.
Web
MySpace

Track 2 - La Maga i El Club de la Serpiente (Teatre Romea) 25/10, 21 h.
Quim Lecina va reunir als experimentats i solvents SwingSet acompanyats per la veu versàtil de Laia Porta i una convincent Andrea Fantoni interpretant a la mítica Maga; tots plegats escenifiquen musicalment un dels més colpidors capítols del gran clàssic del segle XX Rayuela. El jazz, un dels grans protagonistes de la primera part de la novel·la, per fi pren cos. Les nombroses mencions musicals que hi ha al llarg del text es transformen en melodia i es fan presents per a les nostres orelles. Lecina crea jazz des de l'admiració, com ho plantejava Cortázar. Partitures i versions que passen directament del paper a l'escenari. Un concert 100% recomanat per a tots els fans de la gran Rayuela.

Track 3 - Pablo Mannise i la seua troupe (Live in his house) 25/10, 23 h.
El bo de Pablito ens convida a sopar un ben presentadet pollastre al forn. Té un nou pis al Born que ens vol ensenyar. Carmela i jo, botella de vi en mà, ens deixem caure en sortir del teatre. Després del pertinent àpat, i amb les copes ja quasi buides, el binomi Pablito-Claudio treu els instruments. Els acompanya com pot un jove i prometedor Marco Llano. Improvisen els hits de sempre: Barcelona, Montevideo i les noves Un lugar debajo del agua i Sueños clónicos. Melodies senzilles, les lletres encara més; un músic de cult... ocult, que malgrat tot compta amb l'estima dels seus gràcies a tantes vegades com l'hem escoltat.
MySpace


Track 4 - The Infadels (Sala Bikini) 26/10, 20 h.
Aquests sanguangos es mouen entre el típic rock de ràdio-fórmula rebel i unes bases electro sense cap tipus de brillantor. Tot i això tenen un directe presentable i una presència vistosa en escenari, en bona part gràcies al carisma i vàlua del cantant, la seua millor carta de presentació. Sobre les seues esquenes tenen un mínimament interessant treball de debut. El segon disc els va llançar a perdre. El futur dirà si fan alguna cosa més de profit. De moment ahir van fer un bon concert, i això ja és prou.
Web
MySpace


5 comentaris:

Maf_reino ha dit...

Eyp, yo también he tenido una semana musical... de miércoles a sábado un total de 9 conciertos... no ha estado mal... no, no... Y el sábado llegaron los Vive la fête! a la terreta desde allí y también les vi... y estoy totalmente de acuerdo... buen ritmo... mu frescos, mu fresca...

Sus ha dit...

Jo vaig anar a vore a Enrique Morente & Lagartija Nick el dijous i no em van quedar forces per a expressar com va ser de GRAN. Si tens l'oportunitat, ves, és un espectable en majúscules.

carmela ha dit...

Molt bé la maga i el club de la serpiente y també Pablito & co. amb molt de carinyo.

#M# ha dit...

MiguelÀngel!: Los Vive son buenos en directo, porque lo que no he dejado ver con el entusiasmo del post del concierto es que los discos pues tampoco son para tanto... Eso sí, live, frescos-fresca la que más.

Sus: les vegades que ha vingut el Morente a BCN des de que porte ací ho ha fet al Palau a l'Auditori o algun lloc desmesuradament car. Em queden les ganes.

La combinació amb els Lagartija ha de ser impactant, encara que després de la col·laboració que va fer a l'últim disc de los Planetas ja no crec que em puga sorprendre de res del que el senyor Patriarca s'invente.

Carmela!: Montevideo, es todo lo que veo! Uruguay es guay! No se puede escapar! Viva la poesía de la calle...

Paola ha dit...

Sólo puedo decir: ¡qué envidia me dais todos!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...