dissabte, 27 de setembre de 2008

Un lloc al món

Me gustaría que me dijeras como hace uno para saber cual es su lugar. Yo por ahora no lo tengo. Supongo que me voy a dar cuenta cuando esté en un lugar y no me pueda ir. Supongo que es así. Ya va a aparecer. Todavía tengo tiempo para encontrarlo.
Adolfo Aristarain - "Un lugar en el mundo"

-El gris pedra tacat de verd fosc, el perfil de llum d'unes muntanyes concretes, la primavera amb perfum de pólvora i música al carrer. La pàtria en majúscula no existeix, és un invent de feixistes i d'altres gents pobres d'esperit. La pàtria és un conjunt de petits detalls que recordats a distància ens posen la pell de gallina, un nus a la gola i et fan venir unes petites ganes de plorar. La pàtria són els records d'infància, el carrer que ens va vore créixer, les persones estimades, els amics de veritat i aquell vell primer amor (l'únic autèntic) amb el que vam perdre la virginitat. La pàtria pot ésser una grisa i trista rutina quotidiana amb pols i sal, o l'enyorança perpetua d'aquells que vam abandonar-la.

Un dia agafes una bossa i amb un bitllet de tren, groc o esgrogueït, marxes nord enllà, o oceà a través, no importa. A força de caminar, i sobretot, després de fer la vista enrere, descobrixes que has fabricat noves petites pàtries onsevulga que els teus ulls han mirat fixament. Totes aquelles amistats, barres de bar, les olors nacrades de capvespre o de trenc d'alba, i sobretot els llits; el llits que foren casa o presó, una nit o una temporada; els llits, ara recordats, sí que foren les meues pàtries. Els enyore tots. Quantes pàtries caben dins l'esperit d'una persona?, em pregunte ara que Barcelona m'acull amb el seu ritme feroç.

Barregem, als moments de debilitat, totes les nostàlgies amb la misèria del dia a dia. I és llavors que ens sembla que a nuestro parecer cualquiera tiempo pasado fue mejor. Però no, em resistisc a pensar-ho, i mire tot allò que ens queda pensant que només hem fet la primera part del camí. No és temps encara de escriure versos, d'omplir solituds amb biografies. Resten moltes pàtries per davant. Pàtries que seran el marbre de les nostres col·lumnes i també l'arena de les nostres runes. Si mai trobes el teu lloc al món, Celeste, recorda hissar la bandera de la nostra pàtria. Assegurat que estiga tacada de café-licor.

1 comentari:

Sus ha dit...

Jo també em resistisc a pensar que qualsevol temps passat va ser millor. Per qué no pensar que si hi ha hagut "bo" potser que hi haja "més bo"? Per qué negar-s'ho si, de qualsevol forma, no sabrem la resposta?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...