dimecres, 10 de setembre de 2008

Un Colom Dormint a l'Ampit de la meua Finestra

-Mentre dormia vaig sentir un batre d'ales. Un cop al vidre em desperta. Trenca un dels somnis de morts que últimament em turmenten. Més tard, un segon soroll em va fer reaccionar. Alçant la cortina vaig descobrir un colom que dormia a l'ampit de la finestra. Havia caigut allà amb un cop sec i ara jeia arrupit, immòbil, com si s'haguera empassat tot el pes i l'angoixa d'un malson de morts. Vaig donar un parell de cops al vidre però no es va moure.

Malgrat tots els intents de Julià, finalment els coloms van aconseguir niuar al desllunat. La passada primavera un petit forat al pis de dalt els va donar repòs. Molts cops m'he trobat plomes dins l'habitació, o damunt la tauleta de nit; i quan obria la finestra, la sentor de fregits i brous es barrejava amb la pudor de corral d'aviram. A l'estiu, a l'hora de la becada, sentia molt cops el xiscleig del colomí demanant menjar. Ara ja no s'escolta. Els petits ja no deuen ser petits i han aprofitat el vent de setembre per volar lluny.

Dos cops més al vidre de la finestra i el colom es va despertar sobtat. Les seues ales van emetre un xiulit espès quan van començar a enlairar-se fugint d'allò que desconeixien. Enmig de la nit i la foscor, el seu plomatge gris semblava blau i confús.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...