dimarts, 12 d’agost de 2008

Perseides

-Si ajuntes, una darrere l'altra, totes les hores d'insomni que té una nit d'estiu, la imatge que em ve al cap es la d'un somriure glaçat. Els minuts d'inútil espera es condensen nerviosament. Cada hora és com una blanca dent lluent. Mitja nit en vetla, mig somriure traïdor.

Si surts al balcó en plena nit d'estiu per escoltar el silenci, s'hi perceben les respiracions de tota Barcelona. També les roncadisses. Totes les finestres de la ciutat estan obertes. És l'època dels desitjos, les Perseides es desfaran hui abans de tocar terra. Si voleu veure-les, espereu que baixe la lluna.


Per acabar afegiré una cosa: dormir sol és un crim espantós.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...