diumenge, 17 d’agost de 2008

Eclipsi de Lluna

-He vingut a passar el cap de setmana a ma casa d'Alcoi. Hi ha lluna plena. Un fresc vent de gregal mira de fer callar l’estiu. Tot el dia ha estat presidit per núvols grisos carregats d’una pluja que finalment no ha caigut. Quan ha arribat la fosca, el cel s’ha descobert completament. Els gossos han començat llavors a lladrar. “Quan els gossos lladren per la nit és perquè ha marxat algú; ho pressentissen i criden al veure passar la Mort tota vestida de negre”, em deia la meua iaia quan jo era xicotet. Altres cops m'explicava: “criden els gossos perquè veuen passar l’ànima del mort que va perduda pels carrers buscant consol”. Jo llavors pensava, com ara, que hi ha moltes coses que encara no s’han pogut explicar. Com per exemple el perquè hui, lluna plena, eclipsi lunar, tots els gossos del meu barri d’Alcoi es posen d’acord per lladrar tots plegats. Jo m’he solidaritzat amb ells i m’he begut tota la dosi d’insomni que em quedava a l’ampolla del desfici. Tot estirat al meu llit de sempre, el de ma casa, comence a enredar-me entre els llençols. El veí campanar de Sant Maure anuncia les hores. Jo no vull contar les campanades per no desesperar-me més. Uns segons més tard sonen les del campanar de Santa Maria, i si la nit fora més clara i el vent acompanyés, s’escoltarien també les del Parterre i les de Sant Roc. Però hui no és el cas, i jo, tot estirat al meu llit de sempre, veig un tros de cel per la finestra. En ell es veu Venus amb el seu punt més brillant de l’any. Per confortar-me, per mirar d’escalfar una mica el meu esperit i trobar l’assossec que em permeta dormir, pense, una rere l’altra, les dones que han passat per aquell llit tan vell i sorollós. Els diferents perfums, les distintes escalfors, els diversos ritmes de respiració. Peces d’un trencaclosques, rostres que són amalgama d’altres rostres, noms que s’entrellacen. M’arrape fort al meu pesat coixí de plomes d’ànec, i tot imaginant que és un cos nu i calent, aconseguisc per fi trobar la pau. (Mentrestant, el gossos lladraran fins a trenc d’alba).


1 comentari:

Anònim ha dit...

http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/mbenedetti/soledades.shtml

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...