divendres, 11 de juliol de 2008

Les Epístoles de Terra Santa: L'Islam Gai

-Durant uns dies he agafat el costum de menjar-me un falafel a la Porta de Damasc abans de regressar a casa per la nit. Els ven un noi molt simpàtic que té una parada ambulant prop d'allà. Esta nit, mentre menjava, un grups d'àrabs m'ha dirigit la paraula. Eren homes de mitjana edat, molt hospitalaris i amables. Un d'ells s'ha vingut a seure al meu costat. Li deien Ziad; tot i aparentar molts més, m'ha dit que només tenia 33 anys. Portava els cabells rapats i semblava tenir un principi d'albinisme. La nostra conversa comença amb qüestions polítiques. Em diu que ha estudiat en la universitat d'Hebron i acte seguit m'ensenya les ferides de guerra. Durant la Primera Intifada els dispars dels soldats israelians van provocar-li una coixesa irreversible i un dels seus ulls blaus ja no li funciona. Em demana ajuda per sortir de Palestina, per viatjar a Europa per poder continuar els seus estudis i trobar un metge que puga ajudar-lo.

Coincidint amb la marxa dels altres àrabs que hi havia prèviament, el to de la seua conversa es desvia radicalment. Comença a parlar-me de l'única relació d'amor platònic que ha tingut en la seua vida. Una companya d'universitat, pel que m'explica. Parla d'ella amb una educació i una dolçor que sonen desmesuradament ensucrades per a unes orelles occidentals. La relació que van tenir mai es va consumar, malgrat tot ell guarda aquest record com un dels millor de la seua vida. Ziad pensa que les dones s'han de respectar, i que mai de la vida s'ha de deshonrar si no tens pensament de casar-te amb elles, car la seua família et podria matar. A més, té tota mena de llegendes i mites al cap al voltant de les dones que no són verges. Creu que són portadores de malalties, malediccions i altres estupideses fruit de la ignorància.

El to de la seua conversa es cada cop més descaradament sexual. Comença a relatar una rere l'altra, tota mena d'anècdotes sexuals viscudes pels seus coneguts (ell es declara "pur"). Comence a percebre que tracta d'excitar -me amb les seves històries. Amb molta educació tracte de fugir. Com que li he dit que m'hospede al barri àrab s'ofereix a acompanyar-me durant el tros de camí que compartim. Intenta transmetre'm la seua excitació amb tota mena de tàctiques que sembla tenir molt assajades. En un moment de la conversa arriba a insinuar que per poder ser bo en el llit cal provar primer les coses, que tal volta podríem "practicar" per baixar l'excitació. Seguidament, li pregunte que si sap que vol dir l'homosexualitat. No s'ho pren bé. Sembla que he pronunciat una paraula tabú. Ziad canvia de tema i es mostra més distant. Minuts desprès s'acomiada amablement. La seua frustració és ben visible.

Milions d'homosexuals viuen al món islàmic sense poder acceptar-se a ells mateixos. La civilització que un dia va ser sinònim de modernitat allà on s' instalava, ha perdut el tren del progrés. Segons els entesos, els escrits alcorànics no mencionen res al voltant de les relacions entre persones del mateix sexe. Vint-i-sis països islàmics però prohibeixen explícitament l'homosexualitat; en nacions com Aràbia Saudí, Iran, Iemen o Mauritània comporta la pena de mort. La societat palestina no és de les més radicals del seu entorn; tot i això, les relacions entre persones del mateix sexe són una pràctica intolerable. Els homosexuals són exclosos, marginats i vilipendiats. L'infern quotidià que travessen només ells el coneixen.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...