divendres, 18 de juliol de 2008

Les Epístoles de Terra Santa: La Tornada

-Tinc son. L'avió està a punt de d'enlairar-se. Encara no he dormit. Si entrar en Israel va ser una tasca complicada, sortir encara ho és més. Arribava a l'aeroport a les tres i mitja del matí. Des d'aleshores fins ara (són les huit i vint), he patit tota una odissea d'estúpids controls, cues interminables, interrogatoris absurds i denigrants escorcolls. Respire alleugerat ara que per fi he arribat al meu seient.

Aclucaré en breu. Tornaré a creuar la Mediterrània de banda a banda completament dormit. Aquest cop però potser somnie amb totes aquelles imatges que em duc d'Israel/Palestina. Com per exemple aquell botiguer del soc de Jerusalem que tenia la cara trista per no haver venut res en tot el dia, o aquell vell del Mercat del Cotó que dinava una tomaca, un pebrot verd i una llauna de tonyina escabetxada, o l'insistent noi que venia postals a Hebron, juntament amb els 'Hello' d'accent britànic que repetien un cop rere l'altre els xiquets del Camp de Refugiats de Deheisheh. Somniaré, ara que no he desdejunat gaire, amb els falafels, amb el café amb cardamom, o amb aquell brou de vi i iogurt amb que els armenis cuinaven el khaghoghi derev, i, com no, amb el perfum a espècies, aigua-sal i dolços que hi ha als barris musulmans de tota Terra Santa. Potser somniaré amb el ball d'una boda àrab als carrers d'Akko, o que passe la nit a la platja menjant carn a la brasa i sentint el rondineig del mar. Potser evocaré en somnis el moment més important del dia, quan a les 22 h el barri de l'hotel es paralitzava per veure el culebró turc de Kivanc Tatlitugels, o aquells moments en què la meua minipimer i jo solcàvem les carreteres i érem els únics imparcials, i la música a la ràdio agermanava emissores àrabs i jueves. Si el somni es torna malson, tal volta somniaré amb les M16, amb el Mur de Separació o amb els controls militars, o amb aquell ocell que agonitzava en la boca del gat a la Mar Morta, o amb el colom a punt de morir a la platja a Tel Aviv, que no va reaccionar ni tan sols quan li vaig llançar aigua freda pel damunt... Ja ens hem enlairat. Ara dormiré. Probablement, tot açò que acabe de repassar es barrege dins del meu somni.

(...)

Els meus somnis es trenquen. M'ha despertat, crec, una olor, un perfum singular. Fa uns minuts (hores?) un senyor gran i lleig dormia al seient contigu. Ara, quasi al meu costat, una preciosa xica bruna amb amb trets marcadament jueus somnia alguna cosa. Tothom ha canviat de seient per estar més còmode i a mi m'ha caigut un àngel que du mig pit fora. És el primer miracle de Terra Santa. Espere a que desperte per donar-li una mica de conversa. Quan ho fa em mira confusa. Té uns enlluernadors ulls blaus. Bromege al voltant de la incomoditat del seient de l'avió. Encaixa bé la broma i riu discretament. A partir d'eixe moment xarrem una bona estona. Després juguem a cartes per matar l'avorriment i finalment em convida a menjar dolços del seu país. La seua bellesa és indiscutible, indescriptible. Torne a creure en l'Estat d'Israel.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...