diumenge, 13 de juliol de 2008

Les Epístoles de Terra Santa: Dia 6

-Toca acomiadar-se de Jerusalem i de l'hotel. Aquesta nit he sentit per darrer cop el cant del muetzí de la mesquita de l'Ascensió. Ja m'havia acostumat a les seues pregaries i crec que fins i tot les trobaré a faltar cada nit vora les quatre de la matinada. Una veu, una música, una essència d'aquest barri tan obert i a l'hora tan maltractat. La eterna cançó de la Jerusalem eternament maleïda.

Aquelles paraules, aquell lament del músic exiliat:

Si mai t'oblide, oh Jerusalem
que la meua dreta oblide.
Que se m'enganxe la llengua al paladar
si mai deixe d'evocar el teu record,
si no posara Jerusalem
al capdamunt dels cants de festa.

(Sl 137, 5-7)

M'acomiade desitjant-li a Jerusalem allò que el seu nom significa: "ciutat de pau". Tot i que sé que això mai ho veuran els meus ulls. Potser tampoc els seus.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...