divendres, 11 de juliol de 2008

Les Epístoles de Terra Santa: Dia 4

-Consagre tot el matí a la lectura i a navegar per Internet. El dur dia d'ahir m'ha deixat esgotat. Per la vesprada isc a fer una passejada. Aquest cop sol; els meus col·legues ja han marxat: Giulano ha posat rumb al Mart Mort, Sergi a Barcelona. Per primer cop en aquest viatge puc gaudir una mica de la solitud. Tenia pensament de solucionar l'afer del cotxe llogat, però malgrat estar advertit del calendari festiu hebreu, m'adone de l'estricta observança en el compliment de la vespra del sabath. Tot està tancat, veritablement tancat, i no com els dissabtes europeus. Aprofite la tranquil·litat per visitar els barris més moderns i comercials, que es troben balsàmicament deserts. Quan ja he recorregut mig carrer Ben Sira se m'acosta un grapat joves jueus ultra-ortodoxos. Prediquen rituals arcaics de la vesprada del sabath. M'han confós amb un dels turistes americans que visiten Israel per motius religiosos, objecte principal del seu intent de purificació.

Aquest encontre em suggereix la possibilitat de visitar el barri de Mea Shearim. Els ultra-ortodoxos o jaredim habiten aquesta miserable part de la ciutat. El seus carrers, que presenten un aspecte endarrerit i huitcentista, són inclús més lamentables que molts dels racons dels camps de refugiats. La seua radicalitat els conduïx a autoaïllar-se, ja que creuen que la vida ideal es l'estudi de la Tora. La resta d'activitats econòmiques o productives tracten d'evitar-les per no barrejar-se amb el impius, la qual cosa els ofega econòmica i socialment (una quarta part d'ells viu per davall de l'index de la pobresa). Segregats en barris específics, tenen fins i tot el seu propi diari. Sorprenentment, aquest moviment dóna signes d'estendre's entre el nascuts a l'Estat d'Israel (els habituals matrimonis pactats donen com a fruit una mitjana de 7 fills) i ja representen el 8% de la població total d'Israel. Políticament es mostren reticents, quan no hostils, al sionisme, i històricament han rebutjat fets com la introducció de l'hebreu com a llengua comuna (ells creuen que es sagrada) o els canvis socials que han acompanyat a la modernitat (feminisme, laïcisme, internacionalització). Vesteixen segons la norma centreeuropea del segle XVIII (pantaló i abric negre, camisa blanca amb grans barrets dels quals sobresurten dos llargs rinxols per cada costat de la cara) i sempre caminen amb presa, com si arribaren tard. Al tracte (quan gosen de parlar amb impius o gentils) són embafosament educats. Visitar els seus barris és com agafar una maquina del temps.

Desprès d'una passejada per la Colònia americana del nord de la ciutat, baixe a la Ciutat Vella per assistir al rituals del vespre del sabath. Quan cau el sol, el Mur de les Lamentacions s'omple de gent. Més que un ritual d'oració, la reunió és una festa per als milers de jueus que s'hi congreguen. El joves baixen entonant càntics de festa, abraçats en senyal de fraternitat. Turistes jueus de tot el mon, sobretot americans, s'afegeixen a l'esdeveniment. Un home em recorda que no puc utilitzar aparells electrònics en veure'm traure la càmera. M'atabala tanta religió.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...