dijous, 17 de juliol de 2008

Les Epístoles de Terra Santa: Dia 10

-Assegut a les antigues muralles de la vella ciutat de Jaffa, contemple el sky-line del nou Tel Aviv. No estat mai a Miami, però es deu d'assemblar bastant a la forma en la què s'ha planificat aquesta ciutat. Platja, hotels, centres comercials, gratacels enormes, grans avingudes... Una ciutat que no té ni cent anys construïda de forma extensiva al nord de l'antic nucli musulmà de Jaffa, del qual només queda un restaurat centre històric que ara és el refugi de galeries d'art i de parelles que van a fer-se les fotos del dia de la boda. Com a record del passat musulmà de Jaffa, han deixat en peu els antics minarets, i ara, a la posta de sol, el muetzí recita amb dedicació les seues pregaries. Ningú però sembla escoltar-les.

Quan he despertat aquest matí a la platja de Haifa ja havia sortit el sol. He visitat, abans d'endinsar-me a Tel Aviv, les ruïnes romanes de Cesarea. Força espectaculars, més encara si les visites a les huit del matí quan encara cap turista ha arribat i el sol no castiga al visitant. Després de desdejunar a una gasolinera propera, he passat cinquanta minuts en un embós de trànsit camí de la gran ciutat. Un cop arribat a Tel Aviv, m'ha fet falta una altra hora de rellotge per trobar la maleïda agència de lloguer de cotxes. Després d'acomiadar-me de la meua Minipimer groga, he anat a buscar llit a un cèntric i barat alberg. He deixat la motxilla i he pres una dutxa. Quan el sol ha baixat una mica he anat a visitar la ciutat.

Mor el dia a l'antiquíssima Jaffa. S'endinsa el sol en una Mediterrània blava i tranquil·la. El muetzí recita amb devoció uns càntics que no puc comprendre. La moderna i occidentalitzada Tel Aviv es prepara per a la nit del dijous, la més moguda de la setmana. Els despreocupats fills i néts dels creadors de l'Estat d'Israel sortiran a divertir-se alegres, tranquils. Jo contemple el panorama i no puc parar de pensar en la maledicció de la Terra Santa.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...