dimarts, 8 de juliol de 2008

Les Epístoles de Terra Santa: Dia 1

No és gens fàcil travessar les fronteres d'Israel si viatges sol i no tens una causa justificada per venir-hi; has de donar moltes explicacions. La calor?, no molt diferent d'altres ciutats conegudes. El paisatge?, molt més verd del que m'imaginava. Per arribar a Jerusalem des de l'aeroport de Tel Aviv he pres un sherut. Els sheruts són uns petits taxis compartits que agafen passatgers i van repartint-los en funció del seu destí, sempre i quan el teu hotel no estiga en un barri àrab, com es el meu cas. Al mateix vehicle he conegut a dos companys de viatge que s'allotgen al mateix hotel. Giuliano és un professor d'italià milanés que viu al Japó des de fa 35 anys. Visita Jerusalem de passada i romandrà uns dies ací abans de marxar al Mar Mort a curar-se una malaltia de la pell. L'altre company, que deu tenir la meua edat, s'anomena Sergi i és de Barcelona. Com a bon estudiant de fotografia ens fa perdre molts minuts buscant els millors enquadres. Hem passat tot el dia junts.

Estic molt cansat. Són moltes impressions en un sol dia: els monuments, el conflicte, la misèria, els perfums del soc, la seguretat. El primer lloc que hem visitat ha estat l'església del Dominus Flevit. Segons la tradició el temple s'erigeix al lloc on Jesus va plorar al contemplar la bella Jerusalem. Segons es narra en l'Evageli de Lluc (19:41-45) "Quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i veié la ciutat, arranca a plorar per ella i digué:
Tant de bo en el dia d'avui també tu hagueres reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ull son incapaços de veure-ho. Vindran dies en el que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t'encerclaran i t'atacaran per tots els costats. Et rebatran per terra, a tu i als teus fills, i no deixaran pedra sobre pedra
"

Per la vesprada, quan el dia moria, damunt d'un increïble cel violat, hem vist l'estrela fugaç més preciosa de les nostres vides. Per un petit segon, els meu companys han pensat que es tractava d'una desgràcia. M'ha donat temps a demanar un desig.

2 comentaris:

Celeste ha dit...

Ves como era necesario q cargaras con las Sagradas Escrituras? Con q ibas a rellenar el blog??
Y supongo q no te habrás olvidado de pedir un deseo al paso de la estrella fugaz.

PD: Cómo es el acento argentino elegante??

#M# ha dit...

Como puedes ver el blog se llena no solamente de escrituras sagradas. No creas que me escondo en el hotel a leer la biblia.

El deseo esta ya pedido. Y espero que se cumpla.

Desde luego, el acento argentino elegante no tiene nada que ver con la voz carajillera de Juan-carlos que antes tenias los domindos y que ahora tienes toda la semana. Pandemica, que no eres buena.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...