dimecres, 23 de juliol de 2008

La Pedra

-Els viatges comencem amb inquietud i terminen amb melancolia. La frase no és collita pròpia, sinó d'un tal José de Vasconcelos. Jo, per la meua part, més que melancolia el que tinc és una pedra. Sí, així mateix. Una sensació com si m'haguera menjat una pedra a Terra Santa. Des que he tornat em canse fàcilment, i dorm molt més sense arribar a descansar mai. Tinc dificultats per a concentrar-me i somnie bajanades. Al començament vaig tractar de remeiar-lo tornant a la meua vida de sempre: una intoxicació etílica, una bona sessió de sexe, treball disciplinat, lectures; però res; no aconseguisc llevar-me aquesta sensació de desfici, aquesta roca a dintre meu.

Potser els meus ulls van menjar-se una pedra al desert de Judea. O algun pàl·lid edifici jerosolimità em van donar a tastar un dels seus ampits. O potser també, el Mur de Separació se m'ha ficat dins de l'ànima. No ho sé. En tot cas m'he portat de Terra Santa el gust de la pedra, l'olor de la pedra, el tacte de la pedra blanca calcària; i ara el porte dins i no sé com desfer-me d'ell. I ni tan sols sé si vull desfer-me d'ell. Tal volta acabe cagant aquesta pedra que duc dins, o vomitant-la. En tot cas, si això passa i al final surt, espere tenir un tanc prop per poder llaçar-se-la.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...