dimarts, 10 de juny de 2008

Zona MOR

-Un moment. Vull contar açò. Sortia de l’estació de França amb un tren que encara no s'ha inventat. Viatjava a París, i recorde que costava 4 hores i 45 euros arribar. Allí m’esperava la meua gent, sobretot Paola. Tots els meus amics encara vivien allà i el retrobament era molt emotiu. La ciutat gaudia la primavera que aquí ens falta, i tota la llum era de capvespre (daurada, tèbia, alegre). Banyats pel sol, un fum de nous edificis havien crescut a la part nord, al Boulevard de la Chapelle. Dins d'un d'ells m'esperava la noia que és mil cares però cap en concret.

Tot ha passat en només uns segons. Després he despertat. Encara plou.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...