dilluns, 9 de juny de 2008

La Passionària

-Per celebrar el meu autocomiat de l'empresa, m'acaba d'arribar una sanció administrativa que comporta la suspensió de treball i sou durant un dia. Falta lleu l'anomenen al informe que m'han passat. Per què? Doncs respon al meu rebuig sistemàtic de les noves responsabilitats que no figuren en el meu contracte, com tampoc figuren al d'altres companys. Segons m'han explicat, tothom va signar una clàusula segons la qual l'empresa pot fer de nosaltres tot allò que vullga. Estem a total disposició de la campanya i tenim l'obligació d'acomplir qualsevol de les funcions que figuren al conveni del sector del telemàrqueting, per denigrants que aquestes puguen arribar a ser. Les condicions orals sota les quals vam ser contractats se les endú el vent; clar són orals.

Com que els convenis son tan ambigus, com que els contractes són tan laxes, com que les empreses tenen tan poca vergonya, dia a dia es colen milers d'abusos que no guanyarien un judici, però que serveixen per a humiliar als més desvalguts. Els treballadors, en la major part dels casos, es troben nugats de mans i peus davant de l'obligació de mantenir una hipoteca, uns papers de residència, una família. I els sindicats? Tothom que s'ho ha passat per les mans ja coneix la inoperància dels moviments sindicals; uns cops per la seua pròpia corrupció, altresla major partperquè la legislació tendeix a afavorir a Goliat front a David. Puc entendre que als gestors els resulta complicat mantenir la solvència d'una empresa, però casualment sempre són el mateixos els que paguen els plats trencats.

Jo, que tinc la sort de no necessitar papers, de no tenir ni hipoteca ni família al càrrec, i que, a més a més, deixe l'empresa per que tinc una altre feina millor, m'he permès el luxe d'alçar la veu i oposar-me a ser considerat com un animal al servei de la producció. No critique al meus companys per la seua decisió d'acatar les noves funcions, molts no podrien quedar-se sense nòmina. Però només caldria estar tots units per evitar aquestes injustícies. És un raonament molt simple: la unió fa la força. No és qüestió d'ideals, és qüestió de dignitat. Tothom però mira cap altre costat. Jo faria el mateix si estiguera en la situació d'alguns d'ells. De les misèries dels miserables viuen els canalles.

Pels corredors de Sitel Ibérica Teleservices, a la plataforma que presta servei a eBay España, la gent en broma em saluda alçant el puny, m'anomenen Trotsky, Che Guevara, Pasionaria. Em causa un somriure irònic comprovar que aquestes coses sonen molt passades de moda.


2 comentaris:

mai ha dit...

la pena es que se nos olvida que el trabajador no es nuestro enemigo por lo que al final triunfa más el divide y venceras...

#M# ha dit...

Tienes razón Mai. Nos han inculcado la desunión, la ley del más fuerte, el corporativismo y otras sutilezas que han provocado que el propio trabajador sea enemigo de si mismo. Y cuando alguien levanta la voz va en contra de los intereses "colectivos" se le acusa de conflictivo. Lástima de los conflictos...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...