dilluns, 2 de juny de 2008

Hierro al Metro

Esto, tan real y tan absurdo,
sucedió, pero sigue sucediendo.
Y no sé lo que significa
José Hierro

-Paula, Clara, Marta, les xiquetes guapes no agafen el metro al de matí, és més cosa d'obrers, de les gents brutes que s'apilen els uns damunt dels altres fins omplir tots els racons, fins consumir l'última gota d'oxigen que hi ha al vagó. I els xiulits, ja he parlat moltes vegades dels xiulits que desprenen les portes del metro abans de tancar-se. "Pròxima estació: Urquinaona". Cada dia he d'agafar el tren per mirar de trobar-te a la frontera. Però mai arribe, sempre em quede dormit i em passe d'estació. Ametlers esvelts respirats des d'un soterrani, i el llit tan fred que ara es refreda.

"No queda nadie que pueda perdonarte,
que pueda perdonarme, perdonarnos"

Cinc caps per a cinc estacions:
Primer cap: Joanic
Segon Cap: Verdaguer
Tercer Cap: Girona
Quart Cap: Passeig de Gràcia

Cinquè Cap: Urquinaona
Ara toca canviar de línia,
intermedi ombrívol:

"Si agafe el tren justament quan falten vint minuts per a les nou em trobe amb aquella xica de cames llargues. Fem el mateix recorregut (inclòs el canvi de línia), i com que som els dos igual de metòdics ens trobem gairebé cada matí als mateixos vagons, als mateixos racons de suor i espentons. Entre badalls i lleganyes, passem vint minuts cada dia junts, hi ha vegades que molt junts, quasi esclafats l'un contra l'altre. Malgrat tot, mai ens saludem"

, fi de l'intermedi ombrívol.

Fosques papallones, crepuscles nuvolats. El vodka fa gust de llàgrimes, de somriure rovellat. Sagna el capvespre del diumenge, sempre per la mateixa ferida. Fa anys que no vaig a Mallorca, però aquesta setmana he rentat tots els meus vêtements amb aigua de pluja. Per fi s'ha acabat la sequera. Però al metro no plou, no plou davall terra. Allà baix canviem temps per espai pur, espai sense memòria. "Pròxima estació: Urgell". Carolina, Azucena, Lola, em trobareu a l'andana palpant grapats de fum, fent sonar la plata de les campanes, olorant plantes sense nom.


3 comentaris:

Marmottina ha dit...

M'encanta la teva forma d'escriure... M'enganxa cada cop més.

Jordi Enjuanes-Mas ha dit...

Hi ha trossos que és pura poesia.
Fa temps que em vas prometre que m'enviaries alguna poesia. Espero.
Crec que val la pena l'espera.

#M# ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. Realment aquest post pertanys més a l'enginy de José Hierro que al meu. Però gràcies igualment.

Aprofite l'ocasió per recomanar el llibre 'Agenda' del poeta, les lectures del qual m'han inspirat aquest post.

Jordi, tens raó et dec uns versos. Ho tindré present. Gràcies pels teus versos que apareixen a la meua bústia electrònica sovint. Son tot un bàlsam.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...