diumenge, 29 de juny de 2008

El Filmax

-Per arribar al Filmax, la nostra borratxeria predilecta, cal travessar els racons més miserables del barri del Raval. Brutícia, humitat, prostitució, proxenetes, camells, lateros... Carrers foscos dels quals hom fugiria en qualsevol altra ciutat; a Barcelona però apareixen a totes les guies turístiques donada la seua proximitat a locals tan carismatics com el Marsella o el Sifó.

El Filmax no és mític ni té el més mínim glamur. Simplement és un bar barat on ens cobren tres cubates a 10 euros. Sospitem però que les begudes que ens serveixen estan adulterades. Tajinder, més conegut com el Taj, és el sommelier responsable de l'indret. A banda de servir-nos alcohol barat ens dona conversa i, esporàdicament, surt de festa amb nosaltres. Entre ronda i ronda, Taj sempre ens convida a xupitos d'una barreja desconeguda que, donat el seu aspecte i textura, hem batejat com petroli. Taj va nàixer a l'Índia però la seua biografia, segons ens conta, ha transcorregut a països tan diferents com Austràlia, Anglaterra, Dubai o Holanda. La seua novia Filipa, que era també cambrera, ja fa setmanes que no hi és; s'ha tornat a Portugal. Era una xica bruna i alta que m'encantava, i que si no haguera marxat tan aviat tal volta... Crec que Taj no porta bé la seua absència. Aquestes últimes setmanes l'hem vist molt trist i capficat.

La decoració del Filmax no té ni cap ni peus. Colors i detalls d'estètica oriental es combinen amb retrats d'estrelles del cinema clàssic. Lakshmi, tota envoltada d'elefants i aures florides, mira somrient a Rita Hayworth, aquesta li torna una freda mirada d'indiferència. També hi ha un retrat de James Dean flanquejat per l'ànec Donald i un dibuix emmarcat de Tom Cruise fet a les Rambles. Damunt de la barra i ha un mirall que porta escrit amb lletres negres: soy un espejo. Al fons, a mode d'apartat, hi han unes rudimentàries taules on mai ens hem assegut. Al racó, dues màquines escurabutxaques oblidades emeten el seu resplendor característic. El vàter d'homes no funciona des de gener.

Entre la clientela habitual trobem post-adolescents, subsaharians silenciosos, algun magrebí alcohòlic, turistes perduts, paneroles enormes i sobretot prostitutes. La Morena i el Bizco sempre ocupen una de les taules. Segons diuen ella és la madamme en cap de les xiques espanyoles de la zona. Moltes de les seues protegides en passar la saluden cordialment i acaricien el seu petit gosset.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...