dimarts, 17 de juny de 2008

Aniversari

-S'ha de veure el got mig ple, gaudir la sort d'estar encara viu. Això diuen. Però no. És la data a partir de la qual ets un any més vell. Un dia qualsevol, un dia normal de feina, un dia gris amb trenta minuts de pluja per la vesprada, i de sobte, ja els tens. Com si un tot un any tinguera l'espessor d'un dia. Com si esclatessin de sobte totes les estacions en tan sols vint-i-quatre hores. Tot conjurat en contra teua i a favor del rellotge.

Si fem la mitjana, he rebut un missatge o una telefonada gairebé cada mig hora, la qual cosa m'ha ajudat a allunyar una mica la tristesa d'un dia com aquest. M'he regalat a mi mateix el llibre dels viatges a Israel que Josep Pla va escriure el 1957. Per la vesprada, he fet una bona becada perquè el dia passe més ràpidament. He somniat coses confuses. Algunes tenien relació amb la què ja és, des d'ahir, la meua ex-feina. Res més. El dia no ha tingut res de destacable.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...