dissabte, 31 de maig de 2008

Sous la Plage, les Pavés

-Vehicles cremats, gasos lacrimògens, el barri Llatí ple de joves en guerra. No parle pas de maig del 68, em referisc a aquell any. Nosaltres també érem joves.

Vaig arribar a França a mitjans setembre del 2005. Aleshores monsieur Sarkozy era ministre de l'Interior i ja guanyava punts per la seva carrera presidencial. Va ser l'any de les revoltes en la banlieue, va ser l'any de la vaga en contra del C.P.E., va ser l'any més feliç de la meua vida. Llavors vam viure el nostre maig francès; febrer, mars i abril més bé. Nosaltres no estàvem tan polititzats, o millor dit, no estàvem gens polititzats. Acudíem a aquelles manifestacions multitudinàries sense saber ben bé per què es lluitava. Una excusa per a omplir els temps d'entrefesta. No és la teua guerra m'advertien des d'Espanya. Però si que ho era. Estava en joc, com tants altres cops, la supervivència d'un esperit, d'uns ideals que agonitzaven. Les cançons, les pintades, la Sorbonne ocupada, tot portava perfums d'altres temps, ritmes amb rerefons d'utopia.

Recorde que un cop vaig trobar-me cara a cara amb Sarkozy. Va ser després d'una manifestació a la place du République, concretament el 28 de mars de 2006. Acostumava a fer un paseillo torero davant els mitjans de comunicació després de dissoldre violentament als manifestants. Mentre feia les declaracions davant les càmeres, un jove estudiant de banlieue que encara quedava per allà va voler dir la seua. No vaig comprendre molt bé allò que va intentar expressar, automàticament uns dotze policies el van detenir a cops de porra i l'engarjolaren sense miraments. Jo, que estava prop, quasi em duc un pal també. El policia no em va calfar perquè va veure que era blanc i estranger.

Un any més tard de tot allò, Nicolas Sarkozy guanyava la presidència de la República. Al seu míting de tancament de campanya, cofoi per l'imminent triomf, va fer un discurs on proposava "liquidar l'herència" del maig del 68. Bona jugada. Amb aquell cop d'efecte va moure els desitjos de bona part del seu electorat. "Els hereus de maig del 68 han proposat l'idea de que tot val", afirmava. "No hi ha diferència entre el bé i el mal, entre allò que és cert i allò que no; havien intentat fet creure que l'alumne val tant com el mestre (...) que no pot existir una jerarquia de valors (...) s'havia acabat l'autoritat, la cortesia, el respecte; no hi havia res gran, res sagrat, res admirable; cap regla, cap norma, res estava prohibit."

Recorde la facultat a París, tots aquell professors, tots aquells fòssils que es comportàvem com si el 68 encara hagués estat viu, com intentant revifar-ho, sense ganes d'assumir la derrota. Recorde un país (encara deu d'estar igual) suspès dins d'un somni revolucionari. Aquest mes que hui termina s'han acomplit 40 anys del maig francès i tothom ha volgut donar la seua opinió. Per la meua part, diré que el fracàs de maig del 68 (també d'altres moviments simultanis com la Primavera de Praga o les manifestacions del Vietnam) va suposar la mort de les utopies. Va marcar la fi d'un pensament lligat a la acció per obrir el camí de l'individualisme post-modern; una era més complexa i impredictible, amb les ambicions més limitades. Sarkozy, bon fill del pensament únic, intenta acabar amb tota aquella herència, tot aquell poder descontrolat. Segons el seu pensar, obrint les urnes cada quatre anys ja es fa prou, la resta s'ha de sufocar.

Aquell any, el meu any, la nostra revolució va triomfar. Finalment ho vam aconseguir. El govern va transigir i la C.P.E. fou retirada. Aquella injusta llei laboral havia mobilitzat les universitats i el país sencer. Havia valgut la pena tota aquella energia emprada, encara que no fos la meua guerra. Un govern autoritari retirava una llei injusta davant del clamor popular. Per un moment, em va ser com si tots fos possible. Totes aquelles manifestacions, tot aquell gas lacrimogen, tots aquells cotxes cremats van valer per alguna cosa.

Davall les llombardes no hi havia la platja, però potser davall la platja hi han llombardes.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...