diumenge, 25 de maig de 2008

Reconstrucció

-Quan he obert els ulls de seguida m'ha arribat la pregunta: Que vaig fer ahir? No recorde res. L'ultima imatge que conserve és a mi mateix apurant una botella de cava i encetant la segona. Després ja res. M'he despertat a les cinc de la vesprada, i ni tan sols recordava com havia arribat a casa. He tractat de concentrar-me, però res. Tan sols recordava que vam anar al Karma, aquell forat fastigós que deteste; el fet que pagara l'entrada confirma la gravetat de la meua intoxicació etílica.

Donada la serietat de l'assumpte, he hagut d'aconseguir la informació que em faltava. He esperat que es feren les 18 h (que és quan comença la tarifa plana del meu mòbil) i he començat a telefonar a tots els meus amics per tractar de reconstruir la nit. Santi m'ha comentat detalls significatius:"Vam acabar al Karma perquè no em van deixar entrar al Sidecar per lo cego que anava", m'ha dit. Això m'ha fet entendre que Santi no era la persona adequada per donar-me la informació que em faltava. Acte seguit he trucat a Carmen. Ella sí m'ha ofert dades clau com el viatge en metro, el final d'aquella festa plena de gent que no coneixia o noms de persones amb qui vaig intentar lligar. Tampoc m'ha servit de molt però. Carmen va marxar passades les cinc i jo encara em vaig quedar una bona estona més. Amb qui? No ho sé.

La trucada a Celeste i Belén m'ha aclarit que vaig tancar l'antro; em van veure cap al tard, però tampoc m'han revelat moltes coses més, no vaig estar amb elles durant la nit. He mirat la cartera i no em vaig gastar molts diners, la qual cosa m'ajuda a descartar haver fet bestieses molt sofisticades. Tot i que també podria haver tret diners del caixer.

Finalment, regirant les butxaques del pantaló he trobat un misteriós paquet de xiclets i una mistera que m'ha fet recordar un rostre de dona, algun fet tèrbol. He repassat el registre de l'agenda però no hi havia cap telèfon nou.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...