divendres, 16 de maig de 2008

Pegar a Fugir

-Ara que és de nit. Ara que no m'escolta ningú. Vull deixar escrit que precisament hui he encetat un punt d'inflexió a la meua vida. Estic ací, a soles al despatx, sentint només el lleuger soroll que desprenen les tecles. A estes hores encara queda una mica de trànsit al carrer. El veí de dalt ja s'ha llitat i el bebé del costat dorm en pau.

Pensava quedar-me a Barcelona aquest cap de setmana, no tenia un altre remei, no trobava altra alternativa. I he de reconeixer que no m'abellia. Necessitava airejar el pensament pegant a fugir uns dies. Només em calia una excusa. Finalment l'he trobat. Ho he rumiat durant tot el dia i fa uns minuts ho he decidit. Tot va començar ahir passada la mitjanit. Després d'escriure el post, just abans de llitar-me, vaig fer unes trucades. A una d'elles vaig rebre la informació: "No li ho digues a ningú, i sobretot no ho publiques al teu blog. Paco s'ha tallat el coll".
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...