dilluns, 5 de maig de 2008

Aniversaris Revolucionaris

-Era l’1 de Maig: café-licor, la borratxera dins d’aquell cau i el retrobament amb aquella xica italiana de París. Hi ha cercles que mai es tancaran, continuaran oberts per a l’eternitat. A la vida no és possible tancar-ho tot com es tanca una porta, una finestra, un sentiment. Mentrestant, qui va sentir parlar dels sindicats? "La distancia que ens separa del terra és massa curta", pensaria Santi quan va caure de la bici tornant borratxo a casa a trenc d’alba.

Era el 2 de Maig, bicentenari, però açò no és Madrid, no hi ha alçament ni memòria que ho recorde. El poble espanyol va prendre consciència de sí mateix alçant-se a favor de l’absolutisme i en contra dels ideals igualitaris de la Revolució Francesa. Quin panorama. Afrancesats tots!... No sé que he volgut dir amb tot açò. Tornaré a començar: Era el 2 de Maig, hi havia alcohol i Raval, i novament aquell cau de sempre, i el vodka, i l’amargor del tequila, i la ressaca novament. Aquest cop Santi no va caure, però el civisme el premià amb una multa per beure birres al carrer, també a trenc d’alba.

Era el principi de maig, i vaig arribar massa tard al teatre dissabte. No hi havia la platja davall les llambordes, la mar es troba a la línia groga: "propera estació Barceloneta". Qui ha parlat de sindicats, d’alçaments, de la Primavera de Praga o de Maig del 68? No va ser la revolució aquell any que es cremaven cotxes a París i aquella xica italiana de l’altre dia corria pels carrers del Quartier Latin? No puc contestar, és millor donar l’esquena a les preguntes massa complicades. Com a compensació puc oferir oceans d’alcohol amb les seues respectives ressaques; o millor, llargues escenes de sexe brut amb tots aquells condons usats espargits pel terra i els llençols blaus tacats de carmí o rímel. Recorde haver estat tancat dins de la meua cambra, simplement follant, simplement deixant que passara els temps, submergit dins d’una atmosfera d’ombres grotesques, de perfums dolçament embafosos, de vidres entelats de bafs de plaer i uns ecos barreja d’orgasmes i dolor. Una trucada a les cinc del matí, uns besos oliosos, un penediment inexistent, una perversitat reconfortant. Qui ha parlat de revolució?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...