diumenge, 6 d’abril de 2008

Vi de Flor d'Ametler

-Ja ho tinc: La seua flaire era com un vi afruitat que ha envellit en bóta de fusta d'ametler en flor. Una metàfora prou barroca, però tanmateix efectiva. Després, a la pell hi tenia una retirada d'olor a salnitre, tot i que potser açò últim és producte de la meua imaginació, o del meu fetitxisme amb els perfums corporals que cada cop és més pronunciat. Ara visualitze un avió; destinació, un cop més, París. Imagine que travessar un núvol és com travessar un pensament, una cosa minúscula, molt petita, imperceptible i sense soroll. Ara, finalment i després de tot, aquesta foscor de nit, una negror que termina definitivament amb vesprada miserable del diumenge, el moment més groller de tota la setmana. Un cansament, un cruiximent a certs muscles, una fatiga dolça i una solitud que crema per moments. Tot això i altres moltes coses que no sabria descriure, clar, el desfici és una cosa difícil d'explicar.

Demà, amb el dilluns, tornarà l'insuportable xiulit que emeten les portes del metro abans de tancar-se.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...