dimecres, 23 d’abril de 2008

Roses a l'Exili

-Igual perquè a mi les flors sempre em recordaran aquelles vesprades de diumenge al cementiri passejant de la mà de la iaia, o igual perquè tanta senyera junta m’atabala, o potser és culpa del meu escepticisme en front dels best sellers; no ho sé. Aquests dies visc amb amargor el trobar-me lluny de casa per Sant Jordi. Sense els colors de festa Barcelona es viu en blanc i negre, sense olor a pólvora no té cap sentit veure la gent al carrer, sense litrones de mentireta no veig útil muntar tendetes al carrer... No deixe de pensar que allà, sud avall, dalt de les muntanyes, la meua gent estarà repetint els mateixos rituals de sempre, però amb la renovada alegria de la primavera. Mai havia estat fora a festes d’Alcoi, no és fàcil, i probablement si continue escrivint acabaré per composar un d’aquets poemes de jocs florals que feia Valls quan arribava l’abril. Puc intentar desviar l’atenció, mirar cap altra banda, però ací es difícil: és el dia dels enamorats i jo no tinc amor, és el dia del llibre i no tinc res a llegir, és el dia de Sant Jordi i no tinc ressaca de café-licor. Que més puc dir ja?

4 comentaris:

Jordi Enjuanes-Mas ha dit...

És veritat, quina pena que no hagis pogut ser a Alcoi!
Ho sento per l'expolicada que hauries fet de la festa.

Ana Isabel ha dit...

Pobret!

#M# ha dit...

Jordi, tranquil, que ja baixaré un altre any i et faré una crònica amb els ets i els uts de les meravelloses festes d'Alcoi.

Piqueras, gràcies pels teus ànims...o per la teua llàstima...Gràcies en tot cas

Bibliófilo alcoyano ha dit...

Lamente que no hagis pogut gaudir de les festes, però si enyores Alcoi, açí t'envie un xicotet regal; disfruta'l i si vols participa.
http://bibliografiaalcoyana.blogspot.com

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...