dimarts, 29 d’abril de 2008

La Cara del Mal

-Monstre, bèstia, abominació, inhumà i tot el ventall possible d'adjectius del camp semàntic dels malsons han sigut el recurs habituals dels mitjans els darrers dies. Tots els mecanismes de la moral global s'han activat esta setmana i, presa del fàstic i del morbo, s'ha bramat d'impotència en contra de l'espantós crim del segrestador austríac. Violència física, sexual, psicològica, a més d'incest, segrest i tot el delictes possibles o imaginables són la carta de presentació de Josef Fritzl, la nova icona de l'horror contemporani, que, com sol ocórrer en aquests casos, semblava un home normal i feia una vida cívica i tranquil·la al seu poble junt a la seua família. Traçut treballador o veí exemplar són el qualificatius emprats pels que es van creuar amb ell durant la part de la seva vida normal. Però el senyor Fritzl amagava un gran secret: A escassos metres de sa casa, dins d'un búnquer que ell mateix havia construït gràcies a les seues habilitats com a electricista, va mantenir segrestada a una de les seues filles durant 24 anys, i fruit de les repetides violacions a les que la sotmetia va engendrar set fills, tres dels quals va adoptar a dins de la seua vida cívica, altres tres que mantenia tancats amb la seua mare sense que hagueren vist mai la llum del sol, i un últim que va incinerar a la caldera de casa després d'haver mort al part. El cas ha sortit a la llum al portar a l'hospital a una de les seues filles-netes perquè la tractaren d'una malaltia genètica degenerativa que, segons els metges que l'han diagnosticat, és causa directa de l'incest.

Costa imaginar tant horror, i costa imaginar la cadena de pensaments, sentiments, angoixes, penediments i altres sensacions humanes que han passat per aquelles ments al llarg d'aquestes dues dècades i mitja d'infern. La realitat sempre supera qualsevol ficció possible per més aberrant que esta arribe a ser. Dins d'aquesta era de patologies psiquiàtriques i moralitats relativitzades, el cas Fritzl ens cohesiona dins d'unes fronteres de l'horror humà universal, demostrant que el mal es pot definir i té uns trets concrets taxonomitzables. Ara bé, fins fa només una setmana i durant 24 anys, Fritzl va ser un veí respectable i exemplar al seu barri, com nosaltres ho som ara mateix. Què ens separa de Fritzl? Quin va ser el pas que ell va donar un dia i que nosaltres no hem donat? Algú té por d'esdevenir un Josef Fritzl?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...