diumenge, 27 d’abril de 2008

Malhumorós

-La meua petita habitació està pigada de postals d’Itàlia, i al petit llit de pedra sempre hi ha posats llençols blaus de solitud i la meua estimada manta. Per atraure la pols tinc a les prestatgeries una petita biblioteca de sis mesos i unes quantes revistes i diaris acumulats. Res d’importància, ni tan sols hi ha mètode selectiu ni criteri hemerografic. A la paret hi ha un sol pòster que encara no he canviat i que hem posa nerviós cada cop que el veig. Damunt la tauleta de nit blanca de l’Ikea hi ha el llum—també de l’Ikea—i algun llibre recorregut o recentment oblidat. Aquesta setmana hi havia també un minúscul bri de safrà que em va aparèixer misteriosament entre les dents després de somniar alguna cosa que no arribe a recordar. Tinc la finestra just damunt del capçal del llit; si alce el cap puc arribar a veure les estrelles per la nit, i també les primeres clarors del dia. Al desllunat polsós sempre hi ha l'amanyac d'algun colom i aquests dies de primavera també el cant d'una cadernera. Mai he sentit meua aquesta habitació... És el primer pensament que tinc només obrir els ulls. Em pesa el cap i tinc la boca seca. La ressaca és lleugera.

Diumenge. Per no repetir-me massa intentaré no parlar de com de tristes i miserables són les vesprades del diumenge. Parlaré de la feina, que també és força desagradable. Mentre tota la resta de la humanitat assaja el ritus dominical de la sofasíntesis, jo em trobe dins d’aquest edifici gris comunicant-li a la gent que acaba de ser estafada via on-line i que nosaltres ens llavem les mans. Realment és una feina prou ingrata i bruta. Malgrat tot, encara no em puc permetre el luxe de deixar-la; vull estalviar per viatjar en vacances i el periodisme amb prou feines em dona diners per menjar. Viure en una de les ciutats més cares d’Europa i ser jove és una combinació funesta. Més encara quan descobreixes a les acaballes de mes que ni amb dues feines arribes a viure amb dignitat. Hui estic de mal humor, crec que ho he deixat entendre. Malhumorat cap de setmana d’una setmana malhumorada.

1 comentari:

Eva ha dit...

merci pel teu comentari, me'n alegro que t'agradin les fotos, estic estudiant fotografia, no tinc un gran equip però bé, vaig fent....

i no estiguis de mal humor home, que aquesta setmana només té 3 dies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...