dimecres, 30 d’abril de 2008

La Cara del Bé

-La natura no és ni bona ni dolenta, simplement fa, discorre. El bé i el mal són conceptes humans. Un lleó no se sent cruel quan es menja una zebra, i el volcà no sent cap remordiment quan arrasa un poblat indígena; de la mateixa manera, quan dues galàxies col·lideixen no desprenen el més mínim sentiment d'aquesta inimaginable catàstrofe. El bé i el mal són conceptes que no es poden expressar matemàticament, ni tenen cap sentit fora de l'entorn humà que els va generar. Per tant, si alguna cosa fa bé o mal ho decidim nosaltres. Quan un senyor fa mal a voluntat els professionals de la salut tenen via oberta per aplicar-li una malaltia catalogable dins de l'espectre psiquiàtric. Però què passa quan es fa el mal intentant fer el bé? Si ambdós conceptes son relatius, no universalitzables, com distingir entre el mal fet a voluntat i el mal fet amb bona voluntat?

Ceaucescu, Stalin, Hitler, Hernán Cortés, Neró o altres dolents de la història no eren conscients de fer el mal quan el van fer. Més aviat pensaven que estaven fent el bé, això és clar. De la mateixa manera que Rouco Varela pensa que fa el bé quan veritablement fa el contrari. Cal desconfiar de la gent que pretén fer el bé, a més de ser pedant i paternalista, és hipòcrita. Sempre m'ha agradat la novel·la negra, llegir al poetes maleïts, fins i tot submergir-me dins dels basals de la misèria humana; les putes, la droga, l'alcohol i totes les coses que porten l'etiqueta "prohibides". Mirar al mal cara a cara serveix per exortitzar-lo. El mal i el amor només existeixen com absència acabe de llegir aquests dies. Estic d'acord, sentir-se dolent és la manera de fer present el mal, i per tant, anul·lar-lo. Mai no ens sentim tan enamorats com quan l'amor s'acaba, i mai ens sentim tan vius com quan la mort ens passa prop. El bé es percep acostant-se a l'abisme.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...