dissabte, 29 de març de 2008

Somnis de Ruda (o la primavera que no arriba)

-És com aquella vesprada que buscàvem plantes abortives pels floristes i herbolaris de Gràcia. Infusions de julivert, pizza amb pinya i altres beuratges d’antigor. La natura és sàvia, però cal donar-li una espenta. No? Encara tenim aquells núvols negres coronant el mar plata. Núvols secs que no mitiguen aquesta horrible sequera que patim. Trobe a faltar el blau del cel de ma pàtria (és la primera vegada que ho dic, no serà l’última). I el bitxet es resisteix a marxar-se, per més que ja només hi queda un boci d’allò que va ser, o que va intentar ser, millor dit. Malgrat les festes que fem per celebrar l’equinocci, encara no és temps de mànigues curtes i de minifaldes. Un toc de tradició pagana ara que la pasqua ja ha passat. Tal volta, només cal deixar passar una mica més de temps. Tard o d’hora, les coses sempre arriben, i més si són inevitables. Per cert, la xica d’anit volia que li fera mal, que li estirés dels cabells, volia sentir-se estrangulada. S’han vist coses més fosques, però són ara els meus ulls els que les veuen. Ja saps, finestres al abisme, només m’agrada treure el cap.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...