dissabte, 22 de març de 2008

Refugi Espiritual

-Han sigut unes setmanes intenses. Amb la necessitat d’una pausa, he fugit uns dies de Barcelona. He aprofitat les vacances de pasqua per tornar a ma casa. Alcoi i el seu paisatge presidit pel sol mediterrani, pel blau pur del cel, pel verd fosc dels arbres i pel gris pedra de les muntanyes. Em trobe ací amb la necessitat d’establir una pausa al bell mig de tanta velocitat viscuda aquestes darreres setmanes: la meua primera portada de la revista, les falles, els llits (un cops plens, altres massa buits), l’embaràs (al qual he d’aclarir que no he tingut res a vore) i finalment els gabinets de crisi.

No és res complicat, són els avatars de la vida, ja ho sé. Malgrat tot, la velocitat amb la qual es mouen les coses impossibilita ni tan sols un petit moment de reflexió. Molt prompte s’acompliran els sis mesos des de la meua arribada a Barcelona. Podem dir que les coses marxen bé, que van a bon ritme. Però si em deixe arrossegar pel corrent, potser acabaré a la riba errònia. És necessària una xicoteta reflexió per aclarir el rumb futur. Són necessàries unes estones de tranquil·litat per retrobar la meua veu, amagada al capdavall de tant treball, de tanta festa, de tantes emocions viscudes. Dempeus ací, a ma casa, envoltat dels meus llibres, dels meus objectes i de la meua vida de sempre, la meua veu comença a ressorgir, aquella veu dels viatges, aquella veu de París, aquella veu que s’amaga entre les línies dels llibres estimats i entre les notes dels millors discos. Espere, simplement, la tornada de la meua veu. Hem de parlar de moltes coses.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...