dilluns, 31 de març de 2008

Esperits

-Tinc febre. Mai—crec—havia escrit amb febre. Fora plou amb força. Escolte com les gotes colpegen els vidres de la finestra que tinc just damunt del capçal del meu llit. He hagut d’encendre el llum, agafar el meu petit quadern i posar-me a escriure. Necessitava sortir de la catedral de deliris a la qual em trobava presoner. Tinc les galtes bullint. He passat en pocs minuts de la gelor d’ossos a la suor freda. M’he pres tres analgèsics i no he aconseguit mitigar la febre. Tinc por de què a l'apagar el llum tornen aquells malsons tan angoixants. La novel·la que he acabat de llegir abans de dormir parlava de morts. Això m’ha suggestionat i he acabat somniant amb els meus fantasmes. Recorde que entre els meus deliris s'ha aparegut l’esperit de Saül el mort. Al seu rostre, difuminat per la boira de l'oblit, portava dibuixat un somriure burleta. Se m’acostava i a cau d’orella i em xiuxiuejava: "Tot açò et passa per dormir en el cul a l'aire!".
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...