divendres, 8 de febrer de 2008

Una Repassada

-Hi ha coses al voltant de les quals em fa mandra escriure. Dic açò perquè repassava el blog i no he vist enlloc referències al bajoca de Rajoy i a la seua colla de paletos (inclós Gallardón). Tampoc he parlat dels imbècils dels senyors prelats i dels seus anacronismes mentals. No he escrit ni un mot en referència als terrorismes (violents o ideològics) que han esguitat de tinta mediàtica les nostres vides. Ni he remarcat enlloc la cursa entre la primera dona i el primer negre a la Casa Blanca. Sembla que me la porten fluixa aquestes coses, però no és cert. Probablement és per no amoïnar-me mentre escric. Este blog forma part del meu oci i ja només pensar en el PP em posa de mala llet. Però avui he jutjat oportú dir unes quantes coses, i com que em trobe a la feina i no hi ha treball, vaig fer una repassada:

1- PP LOVE PAPA
M’agradaria viure en un país on no es qüestionaren coses tan bàsiques com el dret a l’avortament, el diàleg, els drets civils de tots, la importància de la llibertat científica, el laïcisme. Però sembla que les paparres medievals, enganxades al coll de la dreta caciquil, no pensen deixar de tocar els collons a tots aquells que ja hem superat, no diré el segle XX, almenys la Il·lustració. I sense raó només ens queda anar arrere com els carrancs, i si no que s’ho diguen a Gallardón. Ara els zapatistes diuen—no sé si electoralment pensat—que van a tancar-li l’aixeta als senyors retors. Ja seria hora. Quina vergonya.

2 – TERROR(ISME)
Van detenir a quatre penjats islamistes al Raval que preparaven atemptats. Ben fet per part de la policia, a la presó amb ells. Però el fet ha alçat una polseguera social tremenda, una mena d’histèria col·lectiva. Jo preferisc morir en atemptat que eixir tan sols un dia de la meua vida al carrer amb por. Però el terror i la por han sigut i seran sempre la millor arma de control social. Vet aquí l’interès d’alguns sectors socials per promoure-la. La por és l’eina de batalla dels covards. Com aquells que fan de la sang vots i utilitzen el terrorisme en la dialèctica diària. Pot haver-hi quelcom més vil?
De la ilegalització política de l’esquerra abertzale no parlaré. Després de tants anys encara no m’he pogut posar d’acord amb mi mateix al voltant d’aquest tema. No sap/no respon.

3- UN NEGRE VS UNA DONA
Extraordinària notícia que tan de bo no fóra notícia. Però així estan les coses. Jo preferisc Obama, pel seu discurs, per haver començat la seua carrera des de fora de l’establishment. La senyora Clinton va viure huit anys al cim del món i no van canviar molt les coses. Què pot fer-nos pensar que ara si ho faran. M’esgarrifa pensar que tant poder està en tan poques mans.


I ja està, de moment. Si no treballe una mica no podré justificar el meu sou.

1 comentari:

paola ha dit...

Jo tampoc utilitze el meu blog per parlar d'actualitat... però posats a parlar-ne, he de dir que si l'amor del nostre païs per l'esglèsia et sembla gran, imaginat el que és viure a la ciutat que acull al Vaticà... com ja saps una minoria dels professors de La Sapienza, en un intent de demostrar que l'educació pública italiana és laica, van aconseguir que el Papa no anara de visita a la universitat. Demá, 9 de febrer, hi ha una manifestació en contra del Vaticà i de la seua presència, més o menys explícita, a totes les esferes de poder d'aquest païs. Si afegim que Prodi ha presentat la seua dimisió perqué no contava amb el vot dels democristians i que l'actual Papa ha declarat que l'infern sí existeix... estem tornant a la Inquisició. Així, clavant la por al cos dels fidels, es com s'aconsegueixen mentalitats tancades, racistes, homófobes, intol·lerants... a vore si és cert que existeix l'infern... perqué sé d'uns quants que ja estan per allà; de fet, estic desitjant arribar i trovar-me a Rajoy, Aznar, Rouco, Benedicto XVI, etc.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...