dissabte, 9 de febrer de 2008

Una Nit (seguida d'un dia)

-Fins a les sis tot havia sigut normal. Potser tot una mica més fosc d'allò habitual, però tampoc no gaire. Gens estrany. Celeste va despareixer quan van tancar Les Enfants, i aleshores tot va canviar. Santi i jo trobarem Blai. Blai treballa de paleta. Blai va viure dos mesos a Madrid. Blai tenia uns avis de Dénia que tallaven trencadís per al post-modernisme barceloní. Blai té un ull morat i el llavi partit; em diu que no recorda qui li ha pegat. Blai porta mig poll de farlopa que en cinc minuts desapareix; i aleshores tot canvia, tot sembla ara possible.

El temps s'atura. Som a la cruïlla entre els carrers Sant Ramon i Sant Pau. Els meus camarades busquen putes, jo xarre amb Ibrahim, un senegalès que ha creuat mig món. Tots dos en anglès rudimentari enraonem al voltant del fet d'ésser immigrant, cadascú des de la seua perspectiva (tant diferent). Ell només vol ser feliç damunt d'un pam de terra qualsevol, trobar persones a les què anomenar germans cinc minuts, regalar un somriure a qui li escolte més de deu mots. Som al carrer més miserable del Raval--potser de Barcelona-- però ningú no té por.

Recapitulem: el pla és follar-se unes putes entre els tres. Jo passe, no vull, no podria; però no jutje. Blai, convençut per un noi bru que deu ser un proxeneta amateur, ha entrat a un local miserable, buscant noies rosses, prostitutes de l'Est. Jo no gose d'entrar, però des de l'espai que deixa la persiana a penes pujada es veuen tones de deixalles: cadires trencades, enderrocs, borses de plàstic plenes d'immundícies. No hi ha llum, s'orienten amb el foc d'una mistera mentre desapareixen en la foscor. L'alba comença a trencar, i jo mentre espere al carrer em fixe en la roba estesa als balcons, en els murs mig desfets, en les portes tan petites i en les escales tan estretes. Prop hi ha unes obres, i al capdamunt de la grua les gavines bramen amb força. Un racó del món mal il·luminat. Tanmateix, la vida no és tan diferent de qualsevol altra part. Aviat vindrà el dia.

Sortim a buscar el metro a l'altura del Liceu. Tot ha començat ja: els quioscs són oberts i els diaris arriben carregats de notícies. Res no s'atura.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...