dilluns, 25 de febrer de 2008

El Silenci Després de la Pluja

-Després d'una nit de pluja caminava pels carrers mullats de Tarragona arrossegant la meua maleta roja. El rellotge marcava les sis i mitja del matí. Era encara negra nit: carrers buits, un llunyà servei de neteja, un vagabund dormint dins d'un caixer, un repartidor carregat de diaris. En arribar al final de la huitcentista Rambla Nova, vaig anar a tocar ferro. Dempeus, al balcó del Mediterrani, vaig deixar córrer uns minuts tot mirant la platja del Miracle. La sensació de soledat era majúscula i el dia semblava no voler arribar. Les ones salades grataven insistentment l'arena humida; un Xaloc cabut marcava el ritme. A la línia de l'horitzó les estreles es confonien amb les llums de vaixells distants. Durant uns segons vaig tenir un fondo desig d'aturar el temps, d'intentar que el sol no sortira mai més i poder així romandre per sempre dins d'aquella matinada d'aigua i bassals, dins d'aquell somni de ciutat dormida. Després d'acomiadar-me del mar vaig posar rumb a l'Estació de tren. Camí de Barcelona vaig pensar en tot aquest cap de setmana. Passarà un temps fins que interioritze totes aquestes sensacions.

3 comentaris:

Jordi Enjuanes-Mas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Enjuanes-Mas ha dit...

Em plau com escrius. Es fa agradable de llegir perquè saps fer interessant un petit moment omplint-lo de bellesa. Endemés no escrius llarg i, en concentrar l'emoció, tot l'escric en surt enriquit.

Eva ha dit...

ei doncs moltes gràcies! jo ara faré una ullada al eu però pel que he pogut veure així d'entrada també sembla interesant!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...