dimarts, 5 de febrer de 2008

Rectificar és de Savis

L’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques va distinguir diumenge La soledad com a millor pel·licula del l’any. Això va ser després de que en aquest blog es malparlara de les nominacions arran d’excloure als films més arriscats de l’any. Tot i la mancança de nominacions, el premis s’han comportat: ·R.E.C i La Soledad s’han dut quasi tot els guardons als quals eren candidates. Jaime Rosales, el qual també es va dur el premi a la millor direcció, va aprofitar per fer una defensa d’un tipus de cinema que treballa des de la innovació i la radicalitzat en el llenguatge; un cinema certament necessari. És la primera vegada que ocorre aquest insòlit fet i Jaime Rosales va aprofitar l’ocasió per a fer un al·legat en defensa d’eixa nova generació de realitzadors com Recha o Guerín que estan disposats a traure al cinema Espanyol del seu fosc forat. També va enviar unes paraules de suport a cineastes com Zulueta o Portabella, que sempre han lluitat per un tipus de cinema més avantguardista, en brega durant molts anys per una personalitat pròpia lluny del encasellat model de representació institucional copiat de Hollywood. És el primer cop que l’Acadèmia es comporta d’aquesta manera, i aposta per productes de qualitat. La soledad és una pel·lícula excel·lent, que combina les propostes expressives més innovadores sense renunciar a l'argument, al sentiment i a un pessic necessari i gens embafador de les qüestions socials. Certament el millor film espanyol de l’any (que jo haja vist). I com rectificar és de savis, i aquesta vegada l’Academia s’ha comportat, li donarem un punt positiu. Esperem que aquest atac de lucidesa no siga una excepció i que l'actitud encete d’una nova manera de jutjar al cinema español.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...