divendres, 22 de febrer de 2008

Les Re.So.Bo.

-"Ja no tens edat de fer aquestes coses" els han repetit. La reacció: primer estupor, després cabreig. Són els trenta una frontera complicada, igual si estàs prop, igual si els tens, igual si els passes. "No importa, estem guapíssimes, no ho aparentem per res del món". Clar que no. Als trenta hi ha novio d'antigor, matrimoni fet o planejat i si et descuides, un xiquet. I els hàbits canvien, i ja no tens edat de sortir, i les ressaques costen molt de superar, i et ve de gust una vida més tranquil·la, més familiar: pelis a casa, diumenge de paella i família, viatges de relax i calma, i aquestes coses que fa la gent normal de trenta anys. Perquè si als trenta no t'has casat (per l’església o pel banc) "algun defecte tindràs".

Però més enllà dels tòpics, complexos i prejudicis estan les ReSoBo, republicanes, solteres i borratxes. Tota una vida escoltat “fes açò”, “fes allò altre”, “no és un lloc per xiques”, “això no ho fan les xiques”, “les xiques no tornen soles a casa”, “les xiques han d’estar guapes sempre” “les xiques açò”, “les xiques allò”. Un món d’homes que dicta normes d’homes. I clar, arriba un dia que dius: a la merda! I aleshores l’espill torna allò, que no és la portada del Cosmopolitan però ets tu. I no ets la més guapa, ni la més esvelta, ni la més alta, ni la que més èxit té al negocis o al amor; però ets tu. I llavors, trencat tot allò que ha vingut abans, esgarrant tota la solidesa d’un món fet només per a uns pocs, dius: “Sóc jo, i estic orgullosa”.

Ací les tenim: una disco, un dissabte qualsevol. No cauen en la tirania dels tacons i dels artefactes carnavalescs. Vaquers, molt de morro, un cubata a la mà i a conquerir la pista. Al seu voltant no trobaràs el zum-zum molest dels moscons, però ningú balla com ballen les Re.So.Bo. I si cal beure’s una ampolla de whisky sencera, avant. D’abusos en comet tothom. El cos ho aguanta tot.

El diumenge ja serà un altra cosa. Quan arribe el capvespre del diumenge—el brut i trist capvespre del diumenge—que és el capvespre més miserable de tota la setmana; serà aleshores quan arriben les preguntes de sempre: Per què jo? Tothom dubta, clar.

4 comentaris:

Paola ha dit...

¿Se puede ser Re.So.Bo bastante antes de los 30?

#M# ha dit...

Eso se lo tendrás que preguntar a las Re.So.Bo. para ver si quieren aceparte en su club. Yo, por mi parte, ya estoy pensando en abrir una franquicia masculina.

Celeste ha dit...

Paola, estás aceptada.
Manuel, hasta q abras la franquicia masculina puedes ser socio honorario/doctor honoris causa de la organización original...Q al fin y al cabo nos has bautizado oficialmente :-P

Paola ha dit...

Estoy muy orgullosa de formar parte de este club! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...