dijous, 3 de gener de 2008

Un Bon Dia

-El soroll groller que fa el despertador, i després el silenci nocturn de l’alba que no arriba. Les set del matí. Petits sorolls que acompanyen el despertar: els interruptors, l’aigua contra la pica, les tasses, el vaivé del raspall de dents, el vidre de la colònia, la porta que es tanca. Més tard el xiuxiueig dels passos de les gents que silenciosament mudes s’acosten a la boca de metro. De sobte, es trenca la rutina. Un tren que s’acosta, el panell indica "Tren sense viatgers". Un tren espatllat que travessa l’estació lentament, envoltat de fum, envoltat de flames invisibles. Després el resultat: l’estació plena d’una espessa fumaguera de màquina (recorde aquelles fàbriques prop de les quals jugava de xiquet), plena d’un encens que no s’enlaira, que queda dins del túnel, davall de terra.

Més avant, a la faena, des de la meua taula del sisé pis, observe la trencada del nou dia. Són les huit i dèsset minuts del matí; un sol perfectament rodó, taronja vida, surt del mar plata pura. Les gavines mentrestant descriuen perfectes coreografies dins del buit infinit de l’aire del nou jorn. Un cop més, Barcelona em diu que m’estima.

Quasi dues hores després, aquell cel immaculat es troba totalment ennuvolat. Comença a ploure amb insistència mediterrània. Aigua cristal·lina que és sinònim de bon presagi. Just en eixe precís instant, deu i set minuts, rep una trucada que em canvia la vida.

1 comentari:

holler ha dit...

Enhorabuena! sabes que tu felicidad es mi felicidad. No sabes lo orgullosa que estoy de ti y de que tus palabras no sólo nos conmuevan a unos cuantos... ahora, Catalonia a tus pies.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...