dilluns, 28 de gener de 2008

Petita Tornada a Casa

Hi havia una barreja tèrbola de pixats i humitat llefiscosa al terra d’aquell wàter. Hi havia també un petit rectangle de plàstic, antic portador de cocaïna o d’anfetes o de ves a saber què. Algú havia donat un cop de puny a l’espill i estava trencat; tornava un reflex obscur, tallat, convex. A la porta la gent es besava obscenament, amb fulgor, amb l’avidesa i el salvatgisme de les situacions límits. Tot el món ballava aliè a la realitat, presoner de l’efecte d’alguna droga coneguda o exòtica. Dins de la foscor, tot el món era lliure. No recorde si tot açò va succeir divendres o dissabte, si va ser a València o a Alcoi. No té més importància, el cas és que sempre es un plaer tornar a casa.

3 comentaris:

Papa ha dit...

A vore si torne prompte a casa,i puc sentir el mateix.

Paola ha dit...

Tete, soy yo... no sé porque pone "papa" en vez de Paola...

Jordi Enjuanes-Mas ha dit...

És molt poètic el que escrius aquí.
Hauries d'escriure més coses com aquesta.
Endavant

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...