divendres, 11 de gener de 2008

Escriure i Més Escriure

-Aprofite el primer moment de relax de la setmana per escriure aquestes línies. Més del mateix si tenim en compte que passe més de deu hores al dia escrivint en front d’una pantalla d’ordinador. El cas es que mantenir dos treballs a mateix temps no serà una tasca senzilla; com tampoc ho serà perfeccionar el meu estil periodístic estàndard i adaptar-ho al perfecte català oriental. No he patit cap tipus de pressió per canviar la meua variant dialectal—més bé al contrari—he rebut fins i tot l’encoratjament d’emprar-la. Tot i això, després de pensar-m’ho molt, he decidit editar els meus textos a la revista amb estricte Pompeu-dixit, creient que el fet de què el magazín s’edite només a Barcelona i els seus voltants fa d’aquest canvi una tasca de respecte als lectors. Tot i que també es pot pensar que s’hauria d’escriure en valencià per fer caure alguns tòpics i sacsejar de passada alguna ment estreta. Un canvi que no m’hauria plantejat si la revista s’editara arreu dels Països Catalans, encara que tampoc no és una alteració massa important, la diferència és insignificant.

La meua primera setmana com a redactor a la revista ha resultat profitosa; l’ambient de treball és plaent i la feina m’agrada. De moment la cosa va molt bé, encara que no estic traient de mi mateix el rendiment que m’agradaria. Fins ara, el fet d’escriure el tenia associat a la reflexió i la intimitat. Ara però, escriure amb pressió trastoca tots els mecanismes cognitius preestablerts al meu cervell. Lluny de queixar-me, me n’alegre, no es pot demanar més, clar he aconseguit transformar el meu hobby en feina, una de les millors conquestes a les que pot aspirar un treballador.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...