dissabte, 1 de desembre de 2007

U de Desembre

-Trencàvem solituds establertes i ens menjàvem les molles de pa perdudes entre els llençols. Em sagnàvem les genives d’impotència, i nostàlgicament blaus suràvem per damunt les hores. Més tard, dins d’una cambra tota feta d’esperança, jo mateix seia en front d’un full en blanc. Tot és ara possible udolava vent mentre dipositava una rosada d’incertesa sota l’asfalt greixós. És ara o mai, i les hores anaven consumint-se sense que es trencara l’altre glaç. Veus, ni un miserable clevill, em deia a mi mateix, és ara que ve l’hivern; u de desembre.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...