dissabte, 15 de desembre de 2007

Més Censura

-Quasi una setmana després del tancament del repetidor de TV3 de la Carrasqueta, les reaccions de les boques grans no s’han fet d’esperar. Cadascú ha estat al seu lloc. S’han dit els ets i els uts, s’ha fet el posat intelectualoide i s’han carregat les tintes amb arsènic. Eliseu Climet continua el seu automartiri per la causa, quasi en solitari. L’antic i fracassat Compromís aireja draps mentre els socialistes s’amaguen davall del coixí per no tacar-se del buf catalanista. I mentrestant, des d’ací dalt es miren les coses com “uf, ja s’apanyaran... son ells els que els han votat”.

Malgrat tot, el Govern del Partit Popular prepara ja el tancament dels repetidors del Bartolo (Plana Alta) i el de Mondúver (la Safor) i ho justifiquen dient que TV3 no té el més “mínim respecte institucional” cap a la Generalitat Valenciana. I no m’estranya, jo ja el vaig perdre fa temps. Estem parlant d’un Govern despòtic, que aplica la legislació de forma sectària, censurant una emissió amb l’excusa de la legalitat mentre desenes de televisions locals (fins i tot un repetidor de Canal 9 a Torrent) presenten la mateixa situació. Franco, una vegada va dir: ¿Es que ha visto usted algún censor que no sea tonto?

El que resulta més colpidor no és l’actitud dels polítics—crec que el Partit Popular ja no pot arribar a fer res que ens sorprenga, només que ens cabrege—, el més escandalitzant és l’actitud de la gent. Escasses cent cinquanta persones es manifestaren ahir a València, segons VilaWeb. Segurament hi havia desconeixement, malinformació, etc, però només cent cinquanta persones. No són aquests senyors i les seues actituds totalitàries—ja ens els coneixem—, la llàstima la dóna la societat civil que sembla passar de tot. A ningú no l’interessa que es perga la pluralitat informativa, que s’ataque la llengua i la cultura; dóna el mateix tot, ara més que ve el Nadal s’ha de comprar per damunt de tot.

He volgut contribuir des d’ací dalt a la causa i aquesta setmana he fet un acostament a l’associació Espai País Valencià. No podia estar més temps parat, em cremava la sang. Ha sigut una aportació mínima, la meua aportació. Si cadascú donara un xicotet pas, encara que fos mínim, les coses canviarien. Malauradament, les coses no donen la impressió d’anar a canviar, sí de seguir dins d’aquest estancament. Cal, però, no perdre l’esperança.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...