dissabte, 22 de desembre de 2007

El Colom i el Soltici

-El dia més curt de l’any és la fi d’una setmana intensa, plujosa, esgotadora. Núvols grisos a sobre la mar fosca i blava. El fred gela les idees per la nit, i el Nadal no calfa gens quan s’està tan lluny de casa. L’infant del costat plora, li estant eixint les dents, i la mare l’engrunsa corredor amunt, corredor avall. L’avia que viu davall renega del soroll, dels riures altisonants. El veí de dalt trenca les hores d’insomni amb teletenda i porno barat.

Mentrestant, gros i templat, ben nodrit i prou galà, d’aquestos amb la pitrera verda brillant, un colom intenta conquerir el desllunat. Ha trobat un petit forat que porta a l’entresolat tancat de la cisterna de casa nostra. Tots els matins entona la seua repetitiva cançó d’hormones i solitud, assajant el seu gemegós parrup de cercar i no trobar. Ja portava unes quantes setmanes així, des que va trobar l‘escletxa no ho ha deixat d’intentar, esperant de totes totes trobar la coloma que s’enamore del seu petit trau d’aigua de cisterna, del seu cau de misèria i runa. Tots els dies la mateixa cançó, primer unflar el pit, aguantar el posat mentre es balla una dansa circular, després una desil·lusió, i després una altra, i la pluja i tot el fred d’aquesta setmana, i aquelles molles de pa que la senyora amable reparteix al passeig de Sant Joan.

Fa una estona, al capvespre efímer del nou hivern, el jove colom altiu tornava sol un cop més. Cap coloma, com sempre. Pensava dormir solitàriament arrupit, envoltat de sons de wàter i humitat llefiscosa. No ha pogut però, el seu niu es trobava tancat. Julià, el meu company de pis—gran detractor dels coloms—, ha omplit el seu oci nadalenc amb bricolatge esterilitzador, precintat el forat de l’entresolat que hi ha dalt del bany. El colom passarà al carrer la nit més llarga i plujosa de l’any. El parrup desconsolat del nostre company colom no tornarà a acaronar els meus somnis de diumenge i ressaca.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...