dimecres, 17 d’octubre de 2007

Sobre les possibilitats

-A un full en blanc totes les opcions són possibles, totes les histories són possibles. El rostre d’una desconeguda és com un full en blanc, un llenç sobre el qual traçar un univers d’opcions. Una plaça, un café, un indret qualsevol on trobem uns rostres que poden ser un objecte reflexiu, un instrument mitjançant el qual podem fer volar la nostra imaginació. Aquest és el trencaclosques al qual ens submergeix Jose Luis Guerin al seu darrer film En la Ciudad de Sylvia. Treball sensiblement diferent a aquell En Construcción que en 2001 va revolucionar el panorama cinematogràfic i documental del país. Ara, ha deixat de banda la realitat directa però continua parlant-nos amb el llenguatge del cinema: la mirada. És la mirada del seu protagonista la que vehicula les reflexions discursives, el to del missatge. Un film que des de la butaca ens transporta dins de nosaltres mateixos gràcies al més pur estil de la postmodernitat cinematogràfica.

Una d’aquestes pel·lícules cultíssimes al voltant de les quals els crítics es fan unes palles mentals considerables. Un delícia de film. Tanmateix, m’estime de no dur amics a veure’l, no vull sentir-los roncar, o que després em recriminen la despesa de sis euros. M’estime molt els meus amics, més quan tinc tan pocs ací a Barcelona.

D’un temps a esta part, quan veig un film d’aquest tipus, em ronda pel cap aquella reflexió que Basilio Gomez Patiño va fer a Londres: “Soy muy egoista, hago películas para mí mismo, hago la película que me gustaría ver”.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...