dilluns, 29 d’octubre de 2007

Roma i Altres Punts a l’Espai

-Coloms, corbs, gavines, un gos que lladra des de les pàgines d’un llibre en blanc, una granota de fusta, uns malsons que ens assalten ara però que porten anys cuinant-se damunt de l’empedrat d’una ciutat eterna (encara hi ha sang).

He tornat. Cinc dies a Roma donen per molt, fins i tot per conèixer la ciutat. No deixa de sorprendre’m la brutícia que s’amuntona pels carrers, o els omnipresents grafitis que sense gust ni mesura embruten perpètuament murs, metros i mobiliari. Tampoc no deixa impassible el tòrpid discórrer de la vida d’una capital europea que es pressuposa moderna. Roma manca del gust de la postmodernitat, com si els seus muscles arrossegaren muntanyes de columnes de marbre, antics vestigis de glòries imperials.

Altres càrregues, igualment caducades tanmateix presents, llasten el perfil romà. El mons vaticanus roman grollerament altiu, esguitant de negres alçacolls i còfies el paisatge ideològic local. L’Església sempre ha sabut treure rèdits venent falsos paradisos, i part d’aquests beneficis es deixen veure als murs i sostres de Sant Pere, a la Capella Sixtina, als Museus Vaticans. Aquests quaranta-quatre quilometres quadrats són un fòssil vivent, prova manifesta dels punts foscos de la nostra Europa, de sempre i d’avui, la càrrega metàl·lica del càncer italià contemporani.

Mentrestant, la Roma del poble treballa, la columna de Trajà somnia amb la seua policromia perduda, el Panteó recompta els noms oblidats dels déus pagans, la Boca de la Veritat calla mentides, el Coliseu torna mirades de negre petroli als turistes, els nous temples de la unificació huitcentista romanen—foc perpetu inclòs—gegantinament kitschs al final d’avingudes massa estretes per ser comercialment còmodes. Hi ha també, és clar, els racons inoblidables que sobrepassen el sempre estret camp de les postals turístiques: la Fontana di Trevi, el barri del Trastevere, o les places de Spagna, Navona, Popolo, o Campo dei Fiori, i altres tantes més, perquè Roma és sobretot una ciutat de places que són cruïlla de mil·lenaris carrers estrets, on el tarannà mediterrani es farceix de xarrades interminables i inútils, de gust per l’oci casolà estés a terrasses amb mantells de quadres, racons afables on gaudir d’unes estones de joia sense l’estirament i la posada de revista que embruta d’esnobisme el perfil d’altres ciutats.

Cinc dies no donen per molt, només per esbossar una ciutat. Roma tornaré aviat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...