divendres, 12 d’octubre de 2007

Pròleg

-Benvolgut i estimat Virrei Morcillo:

Ja ha començat la meua nova vida a Barcelona. Només aplegar ens assaltaren els bons pressentiments. Als carrers transiten esperances, somnis, anhels. Hi ha cartells plens de possibilitats i els llibres viscuts ens parlen d’experiències profitoses, de mel de romer. Ja comence a calcular probabilitats, a fer equacions sense base imaginable. Tot sembla ara factible.

Només arribar, el primer dia, vaig baixar a les Rambles, al Gòtic, al Born. Vaig anar a saludar a la mar, i ella em va rebre amb una pluja fràgil, cristal·lina; em va llepar els peus i les mans amb ones tímides d’incertesa, les arrossegava un vent de llevant net, ple de sal, que viatjava vers les muntanyes per continuar un de tants cercles. Després va ploure amb força, i jo dempeus al carrer mirava de netejar el meu esperit de tanta impuresa viscuda, de la por al fracàs, de les tristeses, de les nostàlgies i dels acomiadaments.

Hui m’he alçat desorientat, no sabia on era. He somniat amb Londres, amb la meua família d’Alcoi (ma mare, mon pare, el meu germà), tot com quan era xiquet. He somniat també amb la xica que és mil cares però cap en concret, amb València, amb el Rebel i amb tu. Massa emocions viscudes, molt encara per descobrir.

Se sent una gavina, Morcillo, que puja pel passeig de Sant Joan. Recorde la nit que tu m’esperaves i jo em vaig retardar mirant una pel·li d’Aristarain. Aleshores vaig aprendre que el lloc que cadascú té reservat al món costa de descobrir, potser no es troba mai; però al moment que el descobreixes, saps que és el teu lloc perquè ja no et pots marxar. Jo encara no he trobat el meu, tu tampoc. Mentre cadascú troba el seu, has de saber que estaré esperant-te en qualsevol altra part.

Cuida’t i cuida de la boira, jo ja no la necessitaré.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...