dilluns, 22 d’octubre de 2007

Itàlia Novament

-Alçaria novament un llarg cant a Itàlia, ara que estic a put de partir, ara que he de tornar a refer maletes, ara que els aeroports esperen silenciosament blaus; és el moment.

Em trobe ací, dins d’aquest vell pis, amb poques ganes de ser explícitament descriptiu, amb les molles dels dits bategant de puresa i d’olor a dona, amb el front tot ple de somnis i de ganes de trencar tota la solidesa d’aquesta ciutat. Escolte els despertars d’un desllunat matiner de lleganyes, ràdios, bons dies i olor de café. Les finestres són amples, els vidres una mica bruts. Però plàcidament tinc la sensació d’estar al camí correcte, al lloc adequat, i a poc a poc, la vida anirà fent i desfent.

Itàlia m’espera novament amb el seu potent perfum de fustes orientals, amb la suau llum dels capvespres, amb la cadència màgica d’una terra fèrtil. Thom Yorke diu “Phew, for a minute there, I lost myself” i jo entre novament dins de mi mateix. Itàlia m’espera novament amb el seu ritme de poema clàssic, amb frescor verge i besos calents. Només s’ha de creuar un mar per tenir la glòria, només volant s'estima la terra.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...